Conversa sobre sensualitat i etica moral

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Amics. Companys.

El cercle d'estudis sempre consisteix amb el mateix. Això és el que estem pensant molts dels aquí reunits. Ara bé és que fora de l'estudi o conversa sobre l'amor fisic hi ha res que interessa tant al jovent com aquest?

L' interés per la sensualitat - amb tots els seus hàbits bons i xerrecs - està inscrustrat fortament en el nostre caràcter. Constitueix el punt de sortida de la nostra vida d'adults cap a una meta que potser de perfecció o pel contrari de caigudes en caigudes.
Jo estic ben d'acord amb vosaltres en reconeixer que no sóc el més indicat per fer tot aquesta mena de comentaris. Ara vull que consti en veu alta es té posat dintre el cervell , per H o B, pretenc voler esmenar els criteris doctrinals de la Santa Mare Església Católica sobre aquest punt va ell molt errat de comptes.
Jo no puc ni dec anar en contra de preceptes redactats per gent més savia que servidor vostre. Però no oblidem que no és el mateix discrepar de l'opinió particular d'algun ministre de nostra religió que anar en contra dels mateixos fonaments de la Doctrina Cristiana.
Sí, amics i companys. L' Església - la nostra Església, la vostra Església - per boca de la seva alta jerarquia té el dret i el deure de parlar-nos d'unes coses com aquestes. Coses que una educació viciada ens feia veure que eren temes de conversa de taverna entre quatre amic mal llenguats. No tengueu mai dubtes que el que vos pugui dir el nostre mósen, en alusió als impulsos de la carn, serà amb la millor de les intencions i per la salut de la nostra ànima i també - perquè no - del cós nostre.

El sensualismo és una febra que de generació en generació s'ha anat tramatent a la joventut de tots els pobles i ciutats. No és res especific ni d'aquí, ni de Mallorca o de fora Mallorca. D' Espanya o de qualsevol altre indret de la planeta. Es part mateixa de tota la humanitat. Talvolta a nosaltres se'ns hagi de parlar del tema amb més insistencia. I no és per motiu del sol que crema o de l'etnia nostra. Es que hem deixat la porta oberta a unes doctrines forasteres, vils i corruptores.
I ara si volem conservar els pocs brots de l'antiga virtud del pudor i del respecte a nosaltres mateixos- que era el segell que distinguía nostra Pàtria - precis es fa una energica creuada o campanya de sana moralitat.
Mentida que aquesta campanya vagi en contra de la Societat.

Nosaltres estam a favor de la familia i de la seva continuitat natural. Potser no sigui insensat tractar d'embaixadora del platonisme a una Església que' s vol mantenidora de principis tan nobles i elevats. Ara amics i companys meus. Vos creieu que els propagandistes del sexe lliure els interessa la supervivencia de la familia i del genre humà. No per ells i elles, la familia i els nens són un estorb. Obliden el seu origin, el seu passat i consideren a l'infant com una carga, una nosa i a vegades com la pitjor deshonra. Podem fiar-nos de gent aixi ?
Jo crec, benvolguts amics i companys, que si deixam a lloure aquesta quinta columna prest ens haurem condemnats a una mort espiritual irreversible.

L'únic remei a prendre és escoltar les ensenyances que l'Església ens pugui donar. Algunes potser les trobem feixugues i exagerades. Tant se val. Cadascu sap quin pebre li cou i on es trob el termini del seu equilibri.

Si de veritat estimau la vostra Pàtria . Si no és mentida que que no haguiu perdut els valors de la nostra identita colectiva .Si encara esperau el premi etern no vos farà gens de mal seguir el que ens ensenya nostra Santa Mare Església.

Jo amics i companys no vos he dit aquestes coses per vanitat o perquè en faceu burla de mi. Ara nogensmenys si a qualcom de vosaltres tant el meu accent li causa pésima gràcia o li ocasiona cinc minuts de bones rialles; de part meva pot tenir la seguretat que beneïdes aquestes rialles, ja que apart de les imperfeccions que en mi noteu, el que vos he dit ha entrat en el mès endins de l'ànina i per un millor servei per tot quant confiam sigui un cami més bo.

No pot pretendre ser només cristià aquell unicament que han batiat; ha fet la primera comunió i s'ha casat davant un capellà a fi de cumplir un tramit legal i quedar bé davant la gent. Companys i amics el vertader cristianismo no consisteix amb quatre hores de fer pregàries. Són totes les hores i els minuts de la nostra vida que li pertanyen.
Mos desijos són veure restablerta la vida de pietat cristiana dintre el sí de totes les postres families.

Quan un cristià està en estat de Gràcia resplendeix en ell la cara del mateix Crist.

29 de juny de 1959 Festa dels Apostols Sant Pere i Sant Pau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.