continuo cercant...

Un relat de: Marc Freixas

continuo cercant...

estrepitós,
a voltes amb pressa

l'assassí de la meva empresonada llibertat


continua el doble joc de les paraules:

retocant la pròpia autobiografia,
assenyalant la societat amb el dit índex

Comentaris

  • Cercant?[Ofensiu]
    Bolet | 03-01-2007 | Valoració: 6

    No entenc ben bé el teu relat. A mi no m'ha suggerit res.

  • continua recerca...[Ofensiu]
    ROSASP | 20-10-2005

    I no te'n cansaràs mai de cercar, perquè això es porta a la sang...
    Jo crec de tot cor que la vida és en realitat una contínua recerca on no s'arriba mai al final, sempre hi ha tant per aprendre, per intentar comprendre amb noves percepcions.
    Aquest retocar la teva biografia em sembla genial, va agafant noves formes i matisos, més espais ocupats i més indrets per descobrir.
    Els pensaments i el món que ens envolta està en continu moviment, aquesta és la seva força aclaparadora i alhora la seva incertesa...

    M'emociona la intensitat dels teus propòsits vestits de paraules!

    Un petonet Marc!

  • doncs...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-10-2005 | Valoració: 10

    continua, continua...
    m'ha impressionat allò de:
    "retocant la pròpia autobiografia... i... assenyalant la societat amb el meu dit índex"
    fantàstic això d'anar contra corrent: normalment és la societat estúpida que ens assenyala amb el dit...

    "et trona la vida en les venes
    i la teva cançó és una flamarada,
    escrius sense déu i sense por
    amb la teva sang insubordinada,
    no ets àngel ni criat,
    tens un mar rebel
    i per cresta una muntanya"
    ànims, amic... una abraçada!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.