continuació de l' historia del viatge emprès per la Carolina cap al caire

La Carolina, el Joan i l’Eugeni van arribar al port del Caire a les nou del matí.
Allà els esperaven els tiets del Joan, l’Helena i l’Eusebi. Tot i que feia deu anys que el Joan no els veia, els va reconèixer a la primera des de a dalt la passarel•la mentre baixaven del vaixell. Tot Just els va distingir entre la gent, va córrer a abraçar-los i a fer-los un petó.
L’Eugeni i la Carolina van acabar de baixar del vaixell, amb els mossos que els portaven l’equipatge. El Joan els va presentar els seus tiets. Aquests els hi deixaven el cotxe i també els procuraven l’allotjament mentre estiguessin al Caire. No havien volgut de cap de les maneres que el seu nebot passés ni una nit en un hotel.
Per tant els havien preparat les millors habitacions de la casa. Després d’acomodar-se i d’haver dinat, l’Eugeni es va estirar i va fer una migdiada.
El Joan i la Carolina van aprofitar per anar a llogar els camells i comprar els passatges pel vaixell que els portaria a la Vall dels Reis.
Samir el Cameller estava al costat de la botiga dels tiets del Joan, i quan van arribar el Joan li va dir a la Carolina:
― Carolina no em puc quedar amb tu per llogar als camells i fer la reserva dels passatges del vaixell.
― Com és que no podem fer-ho tots junts?― Va dir la Carolina
― Vaig quedar fa dies amb un amic meu de la Universitat que fa 5 anys que no he vist― va dir el Joan.
― No pateixis ja ho faig jo quedem a la botiga dels teus tiets per marxar cap a casa.
La Carolina va llogar els camells i seguidament va fer la reserva dels passatges. Quan va acabar la feina va marxar cap a la botiga dels tiets del Joan a esperar-lo.
Quan va arribar l’Eusebi, el tiet del Joan, li va dir a la Carolina,
― El Joan m’ ha trucat fa 10 minuts i m’ ha dit que faria tard i a veure si tu el poguessis esperar per anar cap a casa.
― Bé, esperaré el que calgui― va dir.
Al cap de deu minuts d’espera el Joan encara no havia arribat, era tard i l’Eusebi li va dir:
― Si vols marxem tots dos cap a casa.
Van tancar la botiga i van marxar. En arribar a casa seva L’Eusebi va dir en veu molt forta:
― Joan que has arribat a casa?
El Joan que havia arribat fa estona li va dir:
― Sí tiet a casa.
La Carolina que l’havia sentit, va dir:
― Com és que no has vingut a la botiga a buscar-me tal com havíem quedat?
Ell li va respondre:
― És que no he pogut. M’ha sortit una cosa per fer.
― I el teu amic com està ?
― Bé, com sempre.
La Carolina després d’haver resolt això, va anar a veure el seu pare l'Eugeni que ja estava despert i li va preguntar:
― Com has dormit?
― Bé― va respondre.
― Demà ens hem d’aixecar d’hora. Vols un te per anar a dormir? ―va preguntar la Carolina,llavors.
― Sí encara tinc son ―va respondre l’Eugeni
La Carolina, va fer un té per ella i pel seu pare i li va donar. Ja a la seva habitació, abans d’anar a dormir, va obrir la maleta per consultar el mapa però no el va trobar. Va córrer a l'habitació del Joan a explicar-li que el mapa no era dins la maleta i ell tranquil•lament li va respondre:
―No pateixis. Segur que demà sortirà― seguidament ella es va prendre el te i va anar a dormir.
Al cap d’una estona, el Joan, poc a poc, va entrar a la seva habitació i va comprovar que estigués adormida .Va obrir la seva maleta i va col•locar el mapa dins. Sense fer gens de soroll per no despertar la Carolina, també va anar a dormir.
A l’endemà la Carolina va tornar a comprovar la maleta per veure si hi havia el mapa allà.