Contes del 2001 d'una casa de barrets. IX L'Angela Maria

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Sí,amics meus, tenc a assolir poc a poc els meus objectius. La veritat és que l'Angela Maria és quelcom més que una "Madame" i més que la Madame de "Bones i Deixondides". Es abans tot una amiga. Una bona amiga, Almenys és el que jo crec.
Em trobo fet una olla de cargols, però tenc clar - ben clar - que de veritat ella només m'interessa.
Es cert que frequento altres cases com la seva. Un poc perquè ella vol i principalment perquè l'interesso bàsicament - ara que he cobrat una petita herència - com client. Es l'impressió que jo tenc.
L'impressió que dóna amb els seus canvis d'humor i altibaixos emocionals.
De totes formes confesso que no em trobo malament quan visito " Bones i Deixondides".
Sincerament em molestaria molt perdre l'amistat i la confiança de l'Angela Maria aixi com les seves caricies tant dolces i afalagadores.
Temo no obstant que es cansi i ho fotem per les bardisses.
Ja ho sé. No està enamorada de mi. Ho ha dit i repetit mil i una vegada, Ja he perdut el compte.
No, no ho està com potser hi està d'aquell altre més jovenet i que troba més guàpo i interessant.
En realitat l' Angela Maria defensa el negoci. El seu negoci. El negoci de " Bones i Deixondides" . Un dels de més nomenada de Els Colloners de la Marina.
Si m'he gastat molta pasta a "Bones i Deixondides". Amb les noies que hi treballen com la Pepa, la Gloria ( el nom que sigui) i que te fan la feina més antiga del món.
No me'n penedesc. Les dones que no fan aquesta tasca " tan fastigosa" (almenys d'una forma tan oberta) i que es diuen , i tenim, per " normals" mai m'han estimat i encara manco m'han desijat. En el millor dels casos potser m'han vist com una bona persona. Cosa que pot sonar a bambet.
A mi m'agraden les dones i agradar-les, jo, a elles.
No en pla platònic.
En pla sensual i sexual. Aixi de claret.
Les drogues, l'alcohol. Aquestes coses no m'interessen com tampoc m'interessen els homes. Sóc heterosexual de cap a peus. Un apassionat de fer sexe amb una dona. No penso fer mal a ningú.
Ah, sí! Ho estic sentint ja, no sé per quin costat però ho estic sentint. Es una veu que no m'és desconeguda però també una miqueta escardada:
" I a tu que t'agradaria que una germana teva ( una dona de la teva parentel.la) s'hagués dedicada a fer de …."
Clar que no m'hauria agradat assabentar-me que una parenta meva s'hagués posat a fer de puta.
No crec que a ningú per molt lliberal sigui en coses del piu i de la cleca, faci gràcia d'assabentar-se d'una cosa d'aquestes quan te toca de prop.
Creieu que estic fent apología de la prostitució? Aneu errats de comptes.
Tenir una casa de barrets com l'Angela Maria potser no estigui bé. Fer de prostituta com fan l'Iliona, la Gloria o la Pepa tampoc potser estigui bé. I tampoc estarà bé anar de putes com hi anem el Bob o servidor. Però els hipocrits com Don Manel Araña que necessiten posar-se bufandes i ulleres de sol en ple hivern per anar-hi; neguen que hi van i critiquen aquells que hi van; són cent vegades pitjors.
Necessito afecte. Necessito caricies fisiques. Sincerament em manca molt. Es trist que ho hagi de pagar amb doblers de sa butxaca. Sí ben trist.
Per què diantre tanta mala sort, Angela Maria, estic ara preguntant-me a mi mateix. Com aixi només en veus com client ara ? I demà quan no hi hagi pasta talvolta en el millor dels casos, em vegis com un amic però en el sentit que les dones doneu a l'home que no us agrada. Un vell padrinet. No es aixi Angela Maria ?
Ah Angeleta Maria tu no regales res. Cert! Però tampoc enganes la gent. Quan venim a "Bones i Deixondides" sabem a que venim.
Per què desconfiem tant un de l'altre?
No sé, no sé però m'agradaria poder assolir els meus objectius. Com ?
No ho sé. Vosaltres Pepa, Gloria, Iliona ho sabeu ? Potser tu tampoc t'interessi saber-ho Angela Maria?


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.