Contes del 2001 d'una casa de barrets. Capitol sisè

Don Manel Acuña :" Home respetable de dia, i de nit ….."

Crec que ja donava un entretoc a un anterior capitol dels nostres " contes del 2001" a aquesta casa de barrets que era: " Bones i Deixondides". Pel que a mi respecta, penso tenir les coses prou clares. El que fan la Iliona, la Pepa, la Gloria - en una paraula les meuques de la casa - no és cap exemple a seguir i a recomenar de cap de les maneres. Ara el que és encara menys decent és jutjar, criminalitzar i fins i tot satanitzar a aquestes dones i al " seu ofici" unicament i exclusavement per l'ofici en si mateix. Jo tenc molt clar que la gran majoria d'aquests jutges de sèt sòles ( defensors d'una moralitat baratera ) són uns perfectes hipocrits dignes del millor sepulcro blanquejat dels Sants Evangelis.

En aquests moment m'estic recordant que, per la casa del " carrer del marquès de Fumanxu", venia de tant en un quant un client que era el perfecte mòdel d'aquesta mena de senyor amb dos ciris a cada mà. El de la mà dreta per a ofrir ( altra no en mancaria) a Dé.. I el de l'esquerra per al Di.. Quan , don Manel Acuña, anava a visitar les noies de "Bones i Deixondides" solia esser els horabaixes i una mica entrada la fosca. Aixi i tot necessitava canviar-se ses ulleres per unes de sol i posar-se boina i bufanda - encara que fos en plè més d'agost - per tal de no ser reconegut i identificat pels veïns. Ell era un home discret. No un tarambana com aquell pobret eixelabrat que sorti per la televisió dient publicament que era : " Macho, Hidalgo i Putero". Don Manel tenia més seny. Quan anava a "Bones i Deixondides" perquè la Pepa li donés fregues ( a ell no li interessaven aquestes grolleries de francès , de grec o de rus si bé qui més qui menys sap que, el 90% de les fregues que es donaven a "Bones i Deixondides", acostumaven acabant amb un francès o dit més cientificament amb una felació) ningú se'n havia d'assabentar.

Les noies i l' Angela Maria ho sabien. Coneixien les petites manies d'aquest bon client de la casa que es deixava els seus calers de tant en quant. I com la pèla és la pèla, vius i ungles que abans de tot el negoci és el negoci. No cada dia vé un client com Don Manel Acuña director principal del Banc dels " Sants Angelets ": un senyor molt respectable dintre el cercle de la gent distingida de " Els Colloners de la Marina"; que, com a president d'unes quantes obres socials i benèfiques, declarava negra sobre blanc, damunt els diaris i revistes , que " la prostitució i les prostitutes eren una autentica vergonya humana.
Les ordres de l' Angela Maria per a les visites de Don Manel Acuña eren severissimes i sense opció a rèplica i comentari de cap mena. Res de sorolls i les boques ben tancades.
Eren ordres i recomanacions més que justificades per part d'unes dones que es guanyaven el pa d'aquella manera. Però amb tots els meus respectes a la seva respectabilitat Don Manel Acuña - amb les seves precaucions i desfresses fora temps - er a un autentic hipocrit.