Contes del 2001 d'una casa de barrets.Capitol setè

Crec que fou un any per Sant Joan o bastant aprop del natalici del Precursor del Bon Jesús. L'Angelina havia anat a passar el fi de setmana amb la familia i me tenia apagats els mòbils. Nigú tampoc contestava al telefon de casa.

Jo aquell dia em trobava a ca nostra per casualitat. Són les 10 h de la matinada. Sóna el meu telefon. És la veu de la Tula - una de les encargades de "Bones i Deixondides":

"Por favor. Llamame. He de hablar contigo"
Recoranta misèries. I ara que punyetes deu estar passant ? Que se pensen ? Que no tenc altres feines més que tirar els doblers amb telefonades? Bé ! Meam ja veurem.

Aixi que 666….. Tula hi ha res de nou ?

La veritat és que no sabia que pensar. Si s'havia calat foc a la cuina; o si l' Iliona s'havia barallat amb la Gloria.

"Es que, esta mañana, han venido, los de la Luz, y han cortado el suministro. Estamos llamando a Angela María pero no contesta ni al mòvil ni al fijo. Sin luz no podemos estar. Si ahora mismo viene un cliente no puede ducharse".

Ai Déu meu bo! Ara això me faltava que tallassen la corrent. No és que jo no me cansi d'avisar. Els rebuts de llum i aigua han de ser atesos amb prioritat absoluta. Per correu es pot el pagament a qualsevol hora amb molta facilitat.

Tranquila Tula! Miraré si la poc localitzar.

Minuts després gràcies a Déu vaig finalment poder entrar en contacte amb l'Angela Maria. Es trobava a casa d'un germà.

Hi ha res de nou ?
De nou, de nou en realitat no hi havia res. Ja que, per no haver pagat el rebut de la llum, no era la primera vegada que tallaven el subministre a " Bones i Deixondides"; però bé ara no es hora de fer "sermons "?

"Acaba de cridar-me la Tula per dir-me que els de la Companyia Electrica han anat a " Bones i Deixondides" i han tallat la corrent."

La mala noticia no sorprengué ni poc ni molt l' Angela Maria que malgrat tot, nerviosament, feu aquest lacònic comentari:

" Ja ho deia jo! Ja ho deia que això passaria un dia o l'altre".
I a continuació afegí:

Baix totd'una, a" Els Colloners de la Marina", i me passaré per les oficines de la llum per solucionar el problema. Te recordaries per cert el meu número de la llibreta del Banc ?

No. Si ara, aviat, hauré de memoritzar la data que nasqué la rebasavia de l'expromés Miquel, em vaig dir a mi mateix.

Sí . Apunta 251 56 69. . . . Ho tens ja ?

Sí Gràcies! Ara venc.

Com he dit abans. Això passava el mati. Tan ocupat anava que ni tan sols m'havia adonat del s.m.s. del Bob.

Urgent. Truca a Angela Maria que han tallat la llum a" Bones i Deixondides".

De totes maneres no m'aprenia res de nou. Una hora o dues després l'Angela Maria ja estava a " Els Colloners de la Marina" i havia pagat els rebuts que devia de la llum. Uns doscents euros talvolta.

Més aquí no cregueu que acabés la cosa. Què va ! Ni prop fer-s'hi.

El pagament dels doscents euros - o la quantitat que es devia - no suposà que els de la companyia elèctrica frissassen en tornar conectar el subministre. Havia frissat l'Angela Maria en anar a pagar ? Doncs ara que esperàs.

Aixi que, quan l'horabaixa me'n vaig anar a " Bones i Deixondides", que me trobo ?

En primer lloc a la porta un lletreret que posava en foraster com Déu mana:

" Golpear fuerte. El timbre está dañado."

La veritat sabia que una sonneta es podia espenyar. Ara que es pogués fer mal ja són altres cinc centes. De totes maneres " Bones i Deixondides" no és una escola de gramàtica, per molt forastera sigui aquesta gramàtica.
Almenas s' entenia el que volien dir.

Toc ! Toc !

M' obri una de les noies de la casa. Hola !

I ara que li passa a la sonneta ?

Fotre ! me respon la Gloria . Que li ha de passar ? Estem sense llum i amb espelmes ?

Allò no pareixia el que era. Més aviat tot el contari i si no fos que un no vol ser irreverent aquell saló - amb aquelles espelmes apunt de ja fer el batagot, i aquelles dones, amb minifalda, més avorrides que una ostra - assegudes al sofà; allò semblava més un velatori que no pas . ( Ja m'enteneu si me voleu entendre).
En aquella casa hi havia espelmes enceses per tot arreu. Al saló, a la cuina, als dormitoris d'un costat i de l'altre. Havia espelmes per salar un porc. Deu, vint, cinquanta , cent. espelmes. De blanques. De vermelles. De grogues. Tots els colors de l'arc de Sant Marti.

Dies més tard es normalitzà la situació. Es tornà conectar la llum.

Les al·lotes de " Bones i Deixondides" amantes de l' "amor" i de les coses exotèriques havien passat unes nits no sé si romàntiques, però sí amb espelmes.