Contes del 2001 d' una casa de barrets. XI Angela Maria i la Gàbia Gran

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Fa anys que la Madona de Bones i Deixondides i servidor ens coneixem i no és la primera vegada que en parlo.Angela Maria serà tot una madona de casa de barrets que vulgueu que ella sigui i és dediqui a l'ofici certment no honrós però més vell que el pastar com vos vengui més de gust; ara no per això,obligatoriament, hagi de ser una delinquent i una dona dedicada a fer negocis bruts com per exemple el de la malherba.
No vos estranyi,doncs, que ho passàs puta - i no són berbes - aquell quatre mesos d'empresonament a l'Engabiament de Els Colloners de la Marina per un delicte que no havia comés, un malintés, un estar on i amb qui no pertocava. I és que ho de pensar i creure o creure i pensar que la cosa començà aixi.
Un bon dijous sóna el meu mòbil. Es el Pau Barrut . el mateix que es cuida de les obres que Angela Maria ha emprés de fa més d'un any a La Vinyola pel nou hostal - i aquest res té a veure amb el negoci de Bones i Deixondides - que pensa posar en marxa a Son Cabra . que me pregunta per la Senyora.
No. Li responc.Supós que deu esser a Son Cabra per veure com van les obres o almenys estarà fent algun treball per La Vinyola.
Doncs jo no l'he vista de tot el dia - me contesta mestre PauI ara baixant a Els Colloners de la Marina, no gaire enfora de la Volta d'En Xarop,m'he vist el Renault R5 obert i empotrat per una cuneta.
L'ànima, de seguida m'anà als peus.
N'hi havia,segurament, passat una, de ben grossa a l'Angela Maria.
Arribar tard a casa seva no era cosa massa estranya. Coneixent un poc els seus hàbits personals i que les presses només li arriben al darrer moment ,fins i tot la seva absència podia semblar lógica. Hauria tengut un accident ? A quina clinica l'haurien trasl-ladada ? O pitjor encara: L'accident havia sigut tan irreperable que ja era al Cementiri,al diposit en espera de que qualcu anàs a idenficar el càdaver. Res de bo, pensava en aquell instant.
Aixi que el primer que faig és contactar amb Bones i Deixondides.Com és costum - quan no hi ha "la senyora" - m'aten la Tula qui com ja sabeu parla només en foraster.
Sí Diga Señor Joan. ¿ Que hay de nuevo?
¿Tula.¿ Teneis noticias de la Señora ?
No Señor Joan. Hace días que no viene por aquí. ¿ Ocurre algo malo?
Mire Tula. Acaba de llamarme el Pau ( sabe el tio ese,de cabello zanahoria, que la ayuda en las obras que esta haciendo en La Vinyola) y me dice que tampoco la han visto por alli desde la noche y que su coche está abierto y medio destrozado por la carretera.
¡Hay Dios mío! ¡ Pobre mujer!
¡Sí pobre mujer! Tula algo hay que hacer. ¡Buscarla! Llamar donde sea. A ver si entre todos la localizamos.
Descuide, Señor Joan. Enseguida - cuando termine el turno de día - yo y una de las chicas salimos en su busca.
Vam recórrer personalment i telefònicament tots els hospitals,cliniques i demés punts de salut de Els Colloners de la Marina. Ningú sabia donar-nos trellat de l'Angela Maria. A cap dels indrets on passàrem o telefonàrem havia ingressat cap accidentat que es digués Angela Maria Fornera.
En vista d'uns resultats tan decepcionants com trists, què calia fer?
Anar al deposit de càdavers del Cementeri.
Identificar el seu cos.
Resignar.nos ?
Un poquet de calma, pensí jo mateix. No passem l'arada davant el bou. Anem a les autoritats o sigui a la Policia i denunciam que Angela Maria Fornera ha desaparegut de fa més de vint-i-quatre hores.
Ho férem aixi. Servidor i un familiar proper de la desapareguda - a qui haviem informat previament del que estava passant - ens presentam a la Prefectura de Policia, lloc on, també, es té el costum de parlar foraster.
¿ Que quieren ustedes ? és el bon dia o bon vespre del policia que ens rep.
Cercam una dona de mitjana edat
¿ Que dice ? Hable en cristiano.
El foraster li diuen, aquests bons senyors, el cristiano.
Buscamos a una mujer de mediana edad.
Bien. ¿ Y cómo se llama ella ?
Angela Maria Fornera, vam respondre el familiar i servidor.
Está aquí.
Pues…
Sí la tenemos en el calabozo. Detenida.
Allò ja era pitjor que dues poalades d'aigua freda damunt l'esquena d'un moixet.El fester era ell gros.
Vam preguntar per quin motiu, la nostra amiga, es trobava allà retinguda.
Quina malifeta havia comés? Havia mort ningú? Havia robat a ningú? Per lladre i manco per assassina - cap dels qui la coneixem - tenim a Angela Maria Fornera la madona de Bones i Deixondides.
Tot i la nostra insistència , i malgrat la presència de la Carmeta - cosina bona de l'Angela Maria - l'única resposta que se'ns donà, fou:
Ya se entereran ustedes, cuando sea el momento.
Aixi que cap a casa amb un dit a l'orella i a l'altre al cul.
A casa, com podeu suposar, no hi havia gens d'alegria i a Bones i Deixondides encara menys. L'endemà , l'altre, sóna el telefon. És una cridada del misser Maurici Solei que ens feia saber que, per ordre del Senyor Jutge del 20 - Don Macià Cul de Tambor- Angela Maria Fornera, quedava ingressada a la Gran Gàbia de Els Colloners de la Marina, acusada d'un suposat delicte de tràfec de malherba. Tots quedàrem amb la boca oberta i els cabells drets. Això tampoc era creïble per nosaltres. Segur que el jutge s'havia errat. No és que vulguem fer de l'Angela Maria una santa, que no ho és; però tampoc consentirem que la nos vulguin ara vendre per una traficanta.
Ens digué el missèr Solei que, de moment. no podia donar-nos més explicacions fins que s'aixecàs el secret del sumari i que la causa havia sigut traslladada al Jutjat Instructor nº 10.
Ja me direu! El Jutjat Instructor nº 10 de Els Colloners de la Marina. Un jutjat de pinyol vermell i amb un jutge - el jutge Pep Tall - que era el terror de la delinquència organitzada i per organitzar.
Què li passaria a la pobra Angela Maria ? I què passaria amb Bones i Deixondides, amb la Tula, les noies de la botiga?
Quants dies la me tendràn tancada a la Gran Gàbia ? Pobre Angela Maria. Pobre Roseta la seva fillona de deu anys. I el Pere Tros de Pa aquell homenet major que viu amb ells i va a fer-los les compres a la botiga.
Què en serà de tots ells ?
Passen quatre o cinc dies, i dring dring, arriba una altra telefonada. Número privat. Es Angela Maria ,mateixa, que ens crida des de la Gran Gàbia per dir-nos, amb una veueta plorinyosa:
M'heu de creure,amics meus.Sóc innocenta. Jo no he fet res de tot lo que diuen aquesta gent. Sóc innocenta. Res tinc a veure amb la malherba.
Te creïm Angeleta- li responguérem sense pensar-ho dues vegades - però què ha passat ?
Un amic meu, que es diu Moussa i és del país d'Ali Baba, vengué a veure'm i me convidar a anar a sopar amb ell.
Anarem a Can Xipet. Devia ser prop de les onze del vespre. Per cert haurieu d'anar a aquest restaurant ( És un restaurant molt conegut. Si consultau la guia telefónica totd'una esbrinareu on és) Demanau a parlar amb una noia rossa. No sé el nom. Sols sé que ell i un altre senyor foren els qui ens van atendre.
Devien ser els cambrers?
Sí això .Els cambrers. Hi heu d'anar totd'una i preguntar-los. si s'enrecorden - se'n han de recordar ja que estaven a punt de tancar - d'un parella que venguéren a sopar i amb la qual parlaren d'un restaurant que la senyora té pensat obrir a La Vinyola. Per favor aneu-hi i per favor que vos signin un paper on diguin que érem a Can Xipet tal dia i a tal hora.
T'has de posar tranquila dona. No t'has de posar nerviosa.
Com no m'he de posar nerviosa. No sabeu vosaltres que és està tancada aquí darrera i sense haver fet res. Només pel fet d'haver anat a sopar amb un ciutadà d'Ali Babá.
Ens ho imaginam. Però que va passar en realitat?
Doncs després de sopar a Can Xipet passàrem per casa ( la casa que Angela Maria té a la Vinyola) i estiguérem fent ( ja m'enteneu).Jo com que sempre passo pena per la meva Roseta...
Se compren Angeleta.
Doncs com que sempre passo pena li vaig dir, a Moussa, que volia tornar a casa per estar prop de la meva filla.Ell me deia de quedar una estona més però com que és un bon al-lot - un troç de pa - accedir fer-me contenta i anarem a cercar els nostres cotxes respectius per baixar cap a Els Colloners,
Sí dona. I què passà ?
La veu d'Angela Maria era cada vegada més plorinyosa i entretallada pels sanglots.
Vos jur que no en sé d'aquesta finca Son Llop. Ni sé on és, ni mai hi sóc estada. I Moussa tampoc hi ha estat. Els cotxes els agafàrem d'allà on els teniem estacionats o sigui quasi davant el Restaurant de Ca'n Marti. Sabeu on vos dic ?
Sí, sí. I què va passar doncs ?
Què va passar ! Jo sóc innocenta ! No sé res absolutament d'aquesta història d'aquesta finca. Mai l'havia sentida nominar ni sé per on hi van. Vam agafar els cotxes .Moussa el seu i jo el meu. Ell davant i jo darrera. Però quan estaven a pocs quilometres d'arribar a " ElsColloners"
contrapassada la Volta d'En Xarop, de cop i volta, el cotxe de Moussa s'aturà en sec.Uns homes que anaven encaputxats s'aproparen al vehicle i vaig veure que Moussa sortia del cotxe i que aquells encaputxats el testamenajaven de mala manera.
Devien ser policies o guàrdies.
Jo no vaig veure que fossen policies ni res de tot això. Només vaig veure caputxes, pistoles,revolvers, tirs a l'aire. Vaig pensar que era un atemptat terrorista i que aquells encaputxats - qui ja correntso venien cap al meu cotxe - ens volien matar. No desig que passeu mai un moment aixi.
I què féres ?
Què vaig fer preguntau ? Posar el "seguro" i arrencar a córrer.
No ho havies d'haver fet. La policia te degué venir darrera?
Sí vaig sentir com uns cotxes me feien senyes I al contra passer-me féren que pegàs a una cuneta. Allà s'acabà la fugida.
Clar. Per intent de fuga, te varen detenir.
Tenia molta de por. M'heu de creure. Sóc innocenta. No m'he aficat mai en malherba. Preguntí que estava passant i me responguéren que era una missió secreta i que no podien dir-me res.
Això te diguéren ?
Ah i que l'home del cotxe de davant- o sigui Moussa - era un individu perillòs que anava armat.
També això te van dir Angela Maria ?
Si també me diguéren això. Jo els vaig dir que
era mentida. Moussa no portava cap arma de foc ni de cap casta damunt. N'estava segura, ja que havien sopat plegat a Can Xipet i després haviem anat a fer….
…. L'amor ?
Sí quan saberen que havia estat amb un del país d'Ali Babá, ja m'enmenillaren i a punta de pistola m'aficaren dintre un dels seus cotxes amb ordre de no mirar-los a la cara o pel contrari me rebentarien el cervell.
I tu què feres?
Res. Posar-me a plorar. Me tractaren de mala dona. I que tot allò ho tenia merescut per acompanyar qui acompanyava.No desig al meu pitjor enemic que li passi lo que me passà aquell dia.
Temps després, quan rera molts estires i arronses, finalment Angela Maria sorti de la Gran Gàbia poguérem accèdir a llegir l'
Auto d'empresonament, dictat pel jutge Sr. Cul de Tambor. Hi ha per llogar-hi cadiretes.
La redacció comença d'aquesta manera
"Primer De lo actuat a la causa que ix d'aquesta peça es despren que entre la nit i començament del dia xxx tingué lloc un desembarcament de malherba que sommaria un pés total de 5.000 quilos provinents de terres d'Ali Baba, les qual desembarcaren al poble de la Vinyola i a la finca de Son Llop propietat del detingut Pere Estepa el qual participava de la feta aquesta, aportant el terreny i ajudat per Rafel Mela i altres de la mateixa colla". I continuava dient: "El cargament estava introduit i posseit per un estol capitenajat per Mohamed Kader i ajudat pel seu germà Ali Kader qui obtengué la col.laboració per les feines de provisió de benzina per l'embarcament i transport de la malherba de gent com Amud Ben Yussuf, Angela Maria Farinera, Moussa Arafat etc etc".
I afegia :
"Al mateix temps un grup conduit per Giorgio Belini i auxiliat per Florencio Pérez, Miguel Sampedro, Simó Gomez, i uns quants més es dirigien a la finca previament informats per cualque companent de l'altre estol per tal de substreure la substancia toxica intervinguda.
Segon Els imputats han estat posats a disposició d'aquest JUTJAT en qualitat de detinguts a les Quatre de l'horabaixa del dia d'avui i s'ha celebrat l'AUDIENCIA prevista per la Llei, en la qual el Ministeri Fiscal ha interessat la presó preventiva per a tots ells".
Venien després aquests Raonamments juridics :
Primer. La presó provisional és una mesura cautelar de caire personal l'adopció de la qual entra en conflicte amb el dret fonamental a la Llibertat reconegut per l'article 26 ( aquell que permet a l' autoritat passar-se pel forro les lleis del pais). Aquesta mesura se situa el deure estatal de perseguir eficaçment el delicte i el deure estal d'assegurar l'ambit de llibertat del ciutadà. Es nombrosa la doctrina del Gran Tribunal a prop de les garenties que ha de reunir la decisió judicial que acordi la mesura cautelar d'empresonament i quins són llurs requisits i finalitats".
Bla bla bla. ! ! !
En qualsevol cas l'article 26 exigeix que l'empresonament s'acordi per mitjà l'auto on s'expressaràn els motius per els quals la mesura es considera necessària i proporcionada respecta de les finalitats que justifiquen s'adopció, havent com mana el Gran Tribunal motivar-se en relació al cas concret. Per tant es procedent analitzar si concorren al present cas el requisits legalment exigits.
Segon En el present cas concorren TOTS els requisits esmentats per quant del relat de fets exposats en els antecedents d'aquesta resolució se despren la existència d'un DELICTE de si bé el Codi Penal al mateix una pena INFERIOR a la de tres anys concorren al present cas la circumstancia d'existir MERITS ABASTAMENT per estimar responsable criminalment de tal delicte als identificats en el antecedent del fet, s'ha celebrat l'audiència que la llei mana i en darrer termini la fiscalia ha sol-licitat la presó provisional.
" La presenta causa - seguia contant l'escrit del Jutge -
té el seu origin amb investigacions realitzades pel Cos Nacional de La Policia i per la Guardia Popular en virtut de la qual diferents autoritats judicials acordaren intervenir les converses telefóniques d'alguns dels detinguts, i de la lectura que se n'ha tret en aquest dia de guardia cal coincidir amb l'intrepretació que n'han fet les forces de l'Ordre, en el contingut d'aquestes nombroses converses, els interlocutors com Mohamed Kader, el seu germà Ali Kader etc etc bla bla bla i altres encara no arrestats mantenen xerrades que per l'experiència de tots aquests anys en la instrucció, ha d'interpretar-se sense cap mena de dubta com a dirigida al trafèc de la malherba, concordada i provada tal interpretació per la incautació de la gens ni mica menyspreuable quantitat de 5.000 quilos de malherba, el delicte que s'nvestiga està ben demostrat per la presa de la substancia esmentada, tipificat per l'article 261 del Codi Penal, relatiu a substancies toxiques que no fan massa mal a la salut, però a les que s'ha d'aplicar les agravants especificament d'importancia notoria de l'article 261- 4 i d'organització o associació fins i tot de caracter transitori del numero 6 del mateix article.
I dóna-li cebes al burball.
" Juntament amb els ja identificats com a cap pares d'aquesta moguda que es desdueix de les converses telefoniques que es feien, - seguia explicant l' Auto -
hi ha uns col.laboradors de segona categoria que serien la resta dels participants que col-laboraven en el desembarcament i cargament dels sacs i en l'aportació de l'intendencia qu e és conseguir la benzina necessària per l'embarcació, i els mitjans de transport terrestre pel desplaçament dels particips i de la droga.
Ara tocava rebre a l'amo de Son Llop i al seu amic Rafel " El propietari i els seus col-laboradors de la finca també tenen una participació essencial donat que la finca màritima proporciona un lloc d'accés a la substancia estupefacienta de dificil vigilancia i visibilitat per les forces de seguretat de l'estat o del lloc mateix".
" Hi ha un tercer grup sorprenent - afegia l'escrit judicial - però no inhabitual perquè ja es coneixen altres casos al llarg d'aquests anys en aquest districte judicial que inicià els actes per robar la droga, tipus enquadrable, encara es tracti d'una substancia de comerç prohibid, en el delicte de robatori i per afegitó en el de la salut publica, posat que d'obtenir tota la mercaderia el seu destí indubtable és el del tràfec, si bé tals delictes els cometessin en grau de temptativa i és l'estol format i encapçalat per Giorgio Belini" .
La mesura de presó preventiva - raonava el togat magistrat- es fa indispensable donat que les primeres investigacions no hagin acabat i la posició de llibertat dels detinguts podria provocar la destrucció de proves no obtingudes per ara i l'avis a altres noarrestats de manera suficient perquè escapassin de l'acció de la Justicia.
També es fa ineludible la mesura cautelar en especial per
aquells ciutadans que no tenen la nostra nacionalitat i que ademés cap d'ells a l'acte de la declaració judicial no ha explicat ni provat un arraigament suficient a aquesta terra.

Bla, bla bla.
"Per tot això - finalitzava l'escrit que vos explico - és procedent l'empresonament preventiu de tots ells a la data d'avui, sense perjudici de que el desenvelupament de l'investigació permeti en el moment oportú un cop concretat amb major precisió la participació de cada un d'ells, fixar una fiança o fins i tot la llibertat provisional si aixi procedis.
La part dispositiva senyalava :
"LA PRESÓ PREVENTIVA COMUNICADA I SENSE FIANÇA DE MOHAMED KADER,ALI KADER, PERE ESTEPA, RAFEL MENA, AMHED BEN YOUSSUF, MARIA DELS ANGELS FARINERA, MOUSSA ARAFAT, GIORGIO BELINI etc etc. Bla bla bla o sigui tota la catefa de detinguts d'aquí com de l' extranger.
Per dur a efecte l'empresonament - ordenava el Senyor Jutge del 20 - liure's l'oportú manament al Sr Director de l' Engabiament de Els Colloners de la Marina a disposició del Jutjat Instructor nº 10 d'aquesta ciutat en les Diligències Prèvies nº 100/01.
Es doni compte en els autos principals.
ES NOTIFIQUI AQUEST AUTO A LA FISCALIA ALS IMPUTATS I A LES DEMES PARTS PERSONADES fent-los saber que LA RESOLUCIÓ NO ÉS FIRME I EN CONTRA DE LA MATEIXA CAB RECURS DE REFORMA PRESENTAT EN AQUEST JUTJAT EN EL PLAÇ DE TRES DIES.
Aixi ho acorda, mana i signa Don MACIÀ CUL DE TAMBOR, MAGISTRAT-JUTGE DEL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NUM 20 DE ELS COLLONERS DE LA MARINA i el seu districte, donc fe.
Ah m'estava oblidant de Can Xipet. El restaurant on Angela Maria deia que havia anat a sopar amb Moussa. Doncs bé el Maitre Arturo i la guapa cambrera Alexandrina se'n recordaven de l'Angela Maria i del seu acompanyant.
Si es van seure a la taula on seuen vostès digué el maitre-
Molt amable la senyora afegi la cambrera.
Ens convidà per anar-la visitar a una finca que té a La Vinyola quan acabi les obres que s'hi estan fent i obri el nou hostal, sentenciaren l'Arturo o l'Alexandrina de Can Xipet.

Comentaris

  • Un escrit ben llarg[Ofensiu]
    Rabiafortta | 06-11-2008 | Valoració: 8

    Ben llarg aquest capitol però força interessant.
    Feia estona que no teniem noticies vostre Mestre. Heu estat malaltet?

  • Interessant[Ofensiu]
    Astut | 03-11-2008 | Valoració: 10

    Moncaira Què heu estat malalt. Ja vos enyoravem. De cada vegada milloreu. Enhorabona! Un deu.

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

198918 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.