Conte d'un amor SILENCIÓS

Un relat de: CIRERE
Hi havia un home molt sensible, intuïtiu, afectiu i protector, anhelava construir la seva pròpia llar, amant de la seva intimitat i en recerca de la seva pau, es va proposar construir la seva llar i va començar la seva recerca de la persona adequada per poder ser feliç.

Ell és tímid i li costa expressar les seves opinions obertament, donat a poc parlar la seva por a enamorar-se el fa ser lent en les seves decisions, somia amb ser un cavaller que rescata la seva dama, vol navegar per un mar profund ple d'alegria on les posades de sol en el seu vaixell de vela són el marc del seu cor.

Va començar la seva recerca i va començar com si fos un joc d'encast d'aquests en què cal encasellar a cada figura en el seu lloc i va fer el mateix amb la gent encasellant segons paràmetres, els seus paràmetres d'intuïció i d'experiència de vida, ell volia un estel , però no un estel qualsevol sinó el seu ideal imaginat, un cop va passar un estel a prop seu, però no ho va considerar prou bonic, una altra vegada va passar un altra però no era el que ell esperava, i així successivament fins que ja ansiós per trobar el seu ideal, va trobar una esfera i va tractar que fos un estel, en la seva obstinació es va fer mal.

Un dia va trobar un sol, un sol amb raigs i tot, el sol com la majoria creu crema, així que s'allunyo d'ell, va fugir espaordit, creia que li anava a cremar, el que ell no va entendre és que el sol no crema dóna calor, quan el sol resplendeix et fa que brillis més, et dóna energia de vida, et fa sentir diferent.

No hi ha estel més gran que el sol i l'amor és un sol fet de flames!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

CIRERE

4 Relats

0 Comentaris

2721 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nací en este país petit, pero me he criado dando vueltas en el (país mès gran), al que pertenece el país petit, de las vivencias y experiencias de la gente y vida vivida, encuentro cada día algo nuevo que me hace soñar sabiendo que estoy en la tierra pero es algo que no quiero dejar de hacer nunca, esto permite que mi interior sea más grande que mi exterior, ,por lo que me defino como gran amante de esta vida, sufra o ría, lo siento así, mi literatura es mi interior, pido disculpas por mi falta de desconocimiento y las falta que puede cometer.
De aquet PAIS PETIT he trobat un paissatge unic com es l'Empordá, paradís per somiar i viure, un lloc de reflexion, lloc per la poesía.