Cercador
construcció malalta
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
cau la cova
damunt del soterrani...
s'aixeca el polsim
que dona pas a la nova mentida
es trenca la corda que tan han forçat
i la llavor del creixement social
comença a notar la devallada
no hi ha fre per qui vol tenir-ho tot
ni tampoc
pels que amb prou feines volem tirar endavant
els fills
viuran amb el pes dels anys malviscuts per nosaltres,
sabem que el preu a pagar serà molt car,
i encara més
si les seves promeses no arriben mai
Comentaris
-
M'agradat[Ofensiu]blaiv74 | 09-09-2007 | Valoració: 10
M'agradat, es profund i ple de raó.
-
El futur[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 04-09-2007 | Valoració: 10
És cosa de tothom, i a nosaltres ens pertoca escriure'n encara que sigui una petita part. Gràcies per aquest poema que, lluny de ser malaltís, esbossa una malaltia endèmica de la societat: una divisió entre dos móns, els quatre que ho tenen quasi tot i la immensa majoria que viu com pot, i que tan bé il·lustres amb aquests sintètics i eloqüents versos:
"no hi ha fre per qui vol tenir-ho tot
ni tampoc
pels que amb prou feines volem tirar endavant"
Salutacions i gràcies per totes les teves paraules, mestre!
V.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
875001 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.