construcció malalta

Un relat de: Marc Freixas

cau la cova
damunt del soterrani...

s'aixeca el polsim
que dona pas a la nova mentida


es trenca la corda que tan han forçat
i la llavor del creixement social
comença a notar la devallada

no hi ha fre per qui vol tenir-ho tot
ni tampoc
pels que amb prou feines volem tirar endavant


els fills
viuran amb el pes dels anys malviscuts per nosaltres,
sabem que el preu a pagar serà molt car,
i encara més
si les seves promeses no arriben mai

Comentaris

  • M'agradat[Ofensiu]
    blaiv74 | 09-09-2007 | Valoració: 10

    M'agradat, es profund i ple de raó.

  • El futur[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 04-09-2007 | Valoració: 10

    És cosa de tothom, i a nosaltres ens pertoca escriure'n encara que sigui una petita part. Gràcies per aquest poema que, lluny de ser malaltís, esbossa una malaltia endèmica de la societat: una divisió entre dos móns, els quatre que ho tenen quasi tot i la immensa majoria que viu com pot, i que tan bé il·lustres amb aquests sintètics i eloqüents versos:

    "no hi ha fre per qui vol tenir-ho tot
    ni tampoc
    pels que amb prou feines volem tirar endavant"

    Salutacions i gràcies per totes les teves paraules, mestre!

    V.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.