Consciència

Receptes consumades al forn
altres actituds que renillen
els ànecs rosegadors contranaturals
els llops ronsejaires devoren
els cadàvers pudents d'isards
poc o res no sabien de llur sort
quan campaven per prats i praderies
empassant-se l'herba amanida de rosada
amb despreocupació i sense sentimentalisme
sense abassegaments volguts o temuts
el temps es recargola com serp
amb el verí a la llengua, esperant
la resurrecció, altrament dita

Les facècies consumades pels porcins
representen el sentiment
igual que amb delectació s'esborronen
les previsibles opacitats
els cansats sentinelles de l'oblit
captiven l'atenció
amb traumàtica consideració esmorteeixen
els esclats de dividend
els caps apardalats per la fresca
perjuren davant el predicador
quantes rengleres, de penitents
esperant el discurs
gaudint de la tempesta precursora
amb el gallet a punt, engreixat
per disparar a boca de canó
contra les parteres

Qui sap què es pot esperar tan bon punt reculem
altra cosa que el fracàs
la temença del futur atroç
poblat per éssers fabulosos
desfà les temptatives
enfonsa les arrugues del front
capgira els motius de penediment
tantes canelobrades
al clatell del temps exhaurit
temorós de la possibilitat angoixant
impliquen regeneració
amb allargassades paraules tremoloses
el bellugadís esperit xerraire
compensa la inacció
amb llargues passejades a trenc d'alba pel camí
esfereeix, de pensar
en que a nosaltres ens espera també
esfereeix per segona vegada
sentir el descrèdit
d'institucions alleugeridores, sempre
han enganyat amb peroracions insensates
no val la pena creure
el món del futur s'ensorra
sota el pes atzarós de les decisions
ara mateix ningú no bada
imperfecció, patiment, glòria
tot plegat metàfores pudents
alegries consumades
badalls a la porta del temple
les finestres ovalades retornen
les mirades perdudes
no és possible reivindicar encertadament
cap recurrència abstracta
els miraments s'amaguen
darrera el discurs florit
els mots ballen el vals
la ciència calla
els adverbis esclaten de sabor
la conclusió precipitada aflora
no cal enganyar-se
res no es pot fer contra les escalfors
d'una boca encesa de complaença
mai no veuràs recular
qui s'enalteix autocràticament i conscient

Les piràmides dessobre l'alè
els decàlegs polsegosos tremolant
davant la magnificència
tantes vides estroncades
per un instant de lucidesa, per la vanitat
de sentir-se sentenciat dels temps
la tronadora realitat
a cops de martell s'imposa
les venes exhaustes, malaltes
de vivència i consentiment, asseveradores
de limitacions indignes
s'estimen el captiveri de la voluntat
la trista consecució dels fins
l'assoliment inhumà
de tantes i tan grans fites
reservades a la misèria nostra
d'humans descreguts
mai no podrem abastar la grandesa
la captivadora lluminositat de les alçades
el cim llunyà
se'ns escapa dels ulls, com guspires
s'escapen del foc vers el cel
sempre cap amunt
sense excuses ni consentiments, arrapats
a la veritat que ens empara i consola
els planys de les multituds agermanades
serveix i fa nosa
la fesomia del parenostres desconsolat
arbitra els moviments compassats
en mig de la cridoria
centenars de patriotes mutilats
esperen la vinguda.