Configurar

Configurar, des d'un pas estret del temps,
Tota aquesta dimensió que ens pren i ens envolta,
Sembla una feina nua de sentit,
Però, així i tot, recluto moments de força
Per continuar picant la pedra,
Amb la maça i el cisell de cada dia
Fins que del bloc de marbre fred i confús
Aparegui aquest món nostre, mica en mica.
Amb la paciència i la constància d'un vell calafat,
Esculpirem la barca que ens duu rumb i pesca.
Configurar-nos podria semblar,
Ara que les brises s'allunyen,
Un fet invertebrat de convicció,
I malgrat tot, els ossos es presenten forts,
Com pilars d'existència i coherents.
Continuem, doncs, amb la feina,
En aquest pas estret del temps,
Que ens ofega, i tanmateix, ens allibera.