condició humana

Visc en un estrany indret d’Occident on es pertany a una de dues classes: els Uns, que vesteixen de negre, i els Altres, que ho fem de blanc. Els Uns es defineixen com arrogants i superbs, orgullosos del que això suposa. De nosaltres diuen que som humils i servents. Potser sí... Les medalles que s’hi claven els Uns, llueixen d’allò més i fins i tot diria que són boniques, atraients. Les úniques condecoracions que nosaltres duem a sobre, són les clapes de suor cobertes de la pols terrera que s’hi aferra insolent. Els Uns diuen que no tenen més aspiracions quan ja es senten al capdamunt. Els Altres confiem, potser ingènuament, que cada dia s’enceta ple d’esperances, on s’obre un ventall on tot és possible. Lamentablement però, alguns de nosaltres han canviat les seves robes per l’etern dol del poder, enlluernats pel daurat de falses victòries. Condició humana.