Comunicació no verbal

Et respiro,
I em bec de tu la vida
A cada cop de maluc.
Em respires
I acarones les galàxies
De mi endins de tu.
I em mires
Desitjant-me i condemnant-me,
Demanant de mi
Un instant
De líquid abandó...

I et miro jo,
Morint en vida,
Abandonant-me elèctric
I convuls,
Desfogat i eteri
Com un paper tòrrid
Que vola al sol,
Cremat per un foc
Paradisíac.

I em buido en tu,
Ple de goig
I de plaer roent,
Cremat i moll,
I molla, tu, em reps,
Cantant-me amb els ulls,
I demanant-me
El cor,
I jo et faig cor,
Amb una segona veu extasiada,

(d'amor i luxúria teixim aquesta
comunicació no verbal nostra,
cançó perenne de pells nues i
sexe incandescent)

Telepatia d'orgasme.
Els ulls se'ns fonen en paraula
I pensament,
En un moment,
Extàtics,
Solemnes i enigmàtics,
I acordem repetir,
Quan els mars hagin tornat
A asserenar-se,
I els nostres cors
Hagin trobat
El camí de tornada
A aquesta dimensió.