Compartint records

A la meva motxilla

En un racó de ma casa
descansa vella i tranquil.la
recordant hores passades
la meva estimada motxilla.
Tantes hores carregada
a l’esquena, sempre amb mi,
tantes hores de contacte
descobríem nous camins.

I com si fos un caragol,
dins les teves entranyes
m’ho portaves sempre tot,
descobríem les muntanyes.
Quants paisatges hem gaudit,
valls, muntanyes, rius i sots,
coves, turons, planes, cims,
llacs, estanys i rierols.

I després de caminar
em servies de coixí,
reposava damunt teu
a la vora del camí.
Ja de nit quan era fosc,
contemplàvem les estrelles
ens fèiem còmplices tots dos
admirant les nits tan belles.

Ens anaven a dormir,
el nou dia s’acostava,
de nou et tornava a omplir
la muntanya ens esperava.
I tornant a caminar
contemplant la nostre Terra,
Catalunya pam a pam
a estimar-la vam aprendre.

Ets part de la meva vida,
de la meva petita historia,
mai no t’oblidaré motxilla
et porto sempre a la memòria.
En un racó de ma casa,
descansa vella i tranquil.la
recordant hores passades
la meva estimada motxilla.