Company

Ben entrat l'abril, asseguts a la terrassa, mirant la mar. Espatlla amb espatlla, esquenes a la paret. Portem hores hipnotitzats mirant la mar, l'anar i venir de les onades, l'escuma que les acompanya, el soroll que fa aquest mar. Infinit mar de somnis. No calen paraules pronunciades a l'aire, tu i jo estem perfectament sincronitzats, com la mar, inseparable de l'arena, filtrant-se a la terra.

I en aquests moments d'amor intens, penso més en la mort. Una “t” que ho canvia tot. I és que només pots tenir por a perdre allò de valor incalculable, allò que cada dia et fa recordar la sort que tens. Tu, amor. Company de viatge. M'aventuro a estimar-te amb tot el meu cor i assumeixo el dolor que seria el perdre't. Però no la manera. I és que formes part de mi.

En l'infortunat moment on només el meu cor bategués pels dos, i el teu hagués abandonat el combat, t'agafaria en braços i et portaria amb mi per sempre. Baixaríem a l'arena i agafaríem una barca. I un cop a alta mar, gaudiríem del sol i de la brisa, descobriríem peixos nous, éssers estimats i seguiríem el viatge, cap a tots els indrets que encara no hem trepitjat, endinsant-nos a tots els boscos. Faríem camí junts. I no series cap càrrega, series la raó per la qual segueixo bategant. I és que no t'ha de fer por estimar ni perdre, sinó no saber estimar. I em mires i somrius, que això mai passarà, que ja saps que penso massa i m'adormo als teus braços, que són una casa immensa per mi.