Comissions d'ètica política i reunió de granots per...

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Ai Déu meuet i sant Cucufate gloriós, conserveu-me la capacitat d'astorament.
Ètica i Pius Pius quina barreja més mala d'endiumenjar. Un tribunal per mesurar l'ètica dels seus càrrecs públics. Ala idò. Una comissió est-ètica per passar examen i garantir la seva honorabilitat (juas x3).
A meam si veure un dia el que vaig proposar per tots els càrrecs polítics. Declaracions jurades de patrimoni davant de notari abans d'entrar al càrrec i auditoria independent a l'hora de deixar-lo. Admetent dimissions, però passant pel raser de les comprovacions pertinents i depuració de responsabilitats polítiques, econòmiques, fiscals i penals si ve al cas.
Idò ara aquests al·lotets reclamen més transparència, idò per transparent les arques dels municipis i comunitats autònomes on han governat. Això si que és màgia pura i dura. Han deixat les arques com un tel de ceba, això és transparència de debò.
Bé anant per feina i un consell sens ànim de lucre ni cost de pecúnia; o sigui de balda.
Proposaria que la comissió estàs formada per una presidència fora de dubtes, això si li hauran d'enviar un fax o un mail a l'ex-honorable que campa per les ameriques. De vicepresident comissionat, la mà dreta del abans esmentat ex :Rodrigo de Santos. Seguim amb l'estructura comissionada. Com a Secretari, tot això si li resta temps d'anar substanciant totes les peces del Voramar, al impol·lut Hidalgo i clar, de tresorer algú que sàpiga fer filigranes amb els doblers que no són seus, però en quantitats significatives: Damià Vidal gerent de Bitel que no havia aprés a dir que no; al manco durant el temps que va estar en el càrrec.
Com supós que igual hi hauria d'haver un cap de protocol , per quan la comissió és reunís a mantells, proposaria a una persona de bon gust i de bona taula; que fos capaç de fer malabarismes amb la visa i al mateix temps portés a la comissió a llocs frugals i barats com al "Asador Donostiarra" per exemple. Una persona espartana amb les despeses de protocol.
Cap de comunicació, doncs no dubteu que tinc la meva proposta. El que es volia menjar a Ruiz Gallardon amb pa i tomàtiga. Veu divina i dignificada de Rouco Varela, proposat per a pujar al cel com a màrtir de la santa creuada contra els "traïdors" paraules del santet cap al batlle de Madriz i altres "lindesas" que li han costat una demanda on els seus avaladors: Esperanza Aguirre, Acebes i Zaplana l'han mirat com una espècie de leprós. L'únic que li aportà una mica de comprensió dins la desgràcia, pobre desgraciat, el que contestava les preguntes del jutge, fou en Pedro J el de "la piscina" a qui jo l'enviaria a nedar al Manzanares. Quina genteta.
Se m'oblidava escriure sobre quin, vos sembla que podria esser el qüestionari per demostrar la mesura o el pes ètic de cada candidat. (al manco en potència, com al soldadito español que el coraje se le supone), idò sembla que hauran de signar una clàusula de responsabilitat i transparència (no sé de quina, a lo millor els trien prims), qualsevol càrrec electe o designat pel partit. Darrerament no han tingut massa ull clínic amb les triades. Ho dic per les paraules de l'ex-honorable americà adoptat, que afirmà que un dels majors errors havia estat triar a Hidalgo; qui a continuació o al cap d'una estona també va dir: "Que mai li perdonaria". Retret o amenaça? no ho sé, ni faig compte de moment anar-ho a esbrinar. Veuré el tercio des del graderio.
Com ja han ocupat massa espai de l'article, me'n vaig a un altre tema.
He de fer un reconeixement a temps passat, en relació als senyals de prohibit tocar la botzina al carrer de Sant Pere; ja n'han col·locat una. També, i em va estranyar uns manobres que tenen muntat un bastiment, en posaren una altra al inici del carrer on prohibien l'entrada de camions d'altura superior a 3 metres. Normal, aquesta era l'altura del bastiment i si li peguen una andanada es podrien fer molt de mal si s'hi troben a sobre. A qui li correspongui la regulació d'aquest tipus d'obres que es doni per avisat.
Com més amunt he escrit del soldadito español (espanyols n'hi ha pocs des de la globalització i professionalitat de l'exèrcit, llatinoamericans els més); no vull deixar de fer referència al nadó de la Ministra de Defensa Carmen Chacón qui sembla que li ha sortit pacifista i no va deixar que la seva mare presidís la desfilada militar del dia de les forces armades. I com també he escrit sobre flipar en colors, dir que hi havia quatre-centes mil persones contemplant l'esdeveniment i que la formació més aplaudida fou la legión española. Sembla que aquesta genteta no té memòria, ja que aquest cos militar ha estat un dels més repressius. Ningú recordarà l'episodi de Casas Viejas durant la II república quan governava Azaña. O que el caudillito por la gràcia de Dios fou enviat a aquells paranys per la república com a càstig i des d'allà inicià el principi de cop d'estat. I que posteriorment durant la dictadura, fou enviada a "posar ordre" al País Basc. I com el seu fundador José Milán-Astray bramava: "Viva la muerte".No m'estendré més. Jo per res del món els aplaudiria. Però dir que si encara hem de fer mostres de força per mostrar que s'està preparat per "preservar la pau", m'indica que el Dret Internacional encara està molt verd.
Per cert la cabra o cabró (sens connotacions més enllà de la seva primera accepció) tenia una certa retirada a Rajoy. Ho dic pel barbó, tenia una tonalitat semblant. Elements del partit esmentat, el voldrien fer a la brasa, no al cabró, sinó a en Rajoy. Veurem si l'acaben de torrar en el proper congrés.
Com ja n'he dites prou, per avui aplec.

Josep Bonnín

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537927 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!