Començant una vida

Aquell dia em vaig despertar suat i tremolorós. Tenia un sensació rara, com de dejavú i a més estava en una habitació que no coneixia de res. Era totalment blanca i tenia una porta, que estava tancada, i una altra porta que donava a un balcó molt gran. L'habitació no tenia ningú pòster, fotografia o dibuix. Jo estava en el llit estirat, al meu costat notava la presència d'algú, el seu respirar. Aquell algú estava dormit, i jo no gosava despertar-lo per temor. Amb el cap intentava mirar tot el que pogués, per saber on era, amb qui estava i per què estava allà. El cap em donava voltes. Només podia recordar una ressaca Però no recordava lo suficient per saber res. Em venia la imatge d'un bar. Però un bar rar. Un bar que estava amagat entre estrets carrerons foscos i plens de porqueria, amb siluetes tètriques, que es desplaçaven fora de la vista. Que jo recordi només hi havia homes en aquell bar. No hi havia cambreres, i tots els cambrers eren musculosos i amb robes ajustades. On m'havia ficat? No entenia si allò era un somni o la pura realitat. També recordava que estava sentat en un racó, i mentre estava allà algú es va apropa, es va assentar i començà a parlar. No puc recordar de que parlava amb aquell home i tampoc no puc veure el seu rostre en el meu pensament, només puc veure una silueta tota fosca que es mou.
El del meu costat es mou!... Com a mínim se que no esta mort... Però tampoc se si es un home o una dona, serà millor que ho esbrini. Així que em moure a poc a poc per poder veure amb qui estic. Mentre em moc puc notar com les molles es contrauen amb el meu pes i fan un lleu soroll. S'ha tornat a moure!... Espero que no s'hagi despertat... Durant una estona no em torni a moure, serà millor... Crec que s'ha tornat a dormir. Serà millor que ho faci ràpid . Cada vegada m'apropo més. Noto la seva pell... això vol dir... que ell i jo estem nus... Baixo la mà silenciosament fins que trobo el meu pit, i noto el meu suau pèl, i vaig baixant fins als abdominals. Sí, estic nu, i ell també. Continuo amb el que estava fent, mirar la seva cara. M'apropo a poc a poc però sense dubtar, i li miro la cara. És un home!... Tinc que recordar que vaig fer ahir, per Déu, Què em passa? Estic malalt o alguna cosa per l'estil? Com puc haver arribat a estar amb un home al llit?, i si estic al llit pot ser que ahir passés alguna cosa, prefereixo no pensar allò pitjor.
S'està començant a moure, aixeca els braços, mou les cames i es dóna la volta!... Té els ulls oberts, uns ulls blaus com el cel infinit i rodons com el cercle més perfecte, té el cabell més castany que mai hagi vist i la cara una mica allargada. Crec que mai recordaré que va passar, però crec que no m'importa. M'estiro al llit suaument i el miro com em mira.