Com?

com un ofec.
Bona entrada, inspiradora questió. La metàfora creada és molt ample, metàfora de vast contingut.
I el fet de ser una sola frase de poquíssimes paraules, (intercanviables, com ens demostra l'Antoni Casals) dóna la sensació d'ofec, d'alè curt, entretallat.
Si em permets l'atreviment, li posaria Ofec de títol.
Benvingut/da i aquí estem a l'espera de llegir més.
Fins aviat
ginebre

No cal fer un poema llarguíssim, malgrat que aquesta és una de les meves obsessions puntuals (que de totes maneres ningú no ha hagut de patir aquí a Relats), per a donar llum verda i amb claredat a una declaració de principis.
Em permets, però, una alternativa?
Com respirar
si en el meu viure hi falta
la inspiració?

Una abraçada de benvinguda, i ens seguirem llegint.

ACP

Curt però que crida l'atenció, no m'he pogut estar de fer "clic"

Curt i concís. M'ha cridat l'atenció.

mmmm...i provar de sobreviure? fins i tot...malviure?

a rellegir, si hi tornas...la ideia l'he trobat molt bona.