Cercador
Com?
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Com dic que penso, sense l'acció del que escric?
Escric les paraules, transformo els pensaments.
Com podria pensar-ho, sense els meus sentiments?
Sento que sóc qui destria el que penso,
hi ara que sento...on soc?
El relat d'altres que estimo entre mots
Mots que vingueren de llavis remots.
Mots que ara sento, penso i escric,
tractant d'arribar a esbrinar algun dia
El que soc, sento i penso i si puc
dir-to, posem-hi... per escrit.
Comentaris
-
Sí que està adins i és remot[Ofensiu]Mena Guiga | 06-03-2012
A vegades, en el fer, en l'escriure, en l'observar....hi ha una certesa. La certesa que allò havia de ser així, de que aquellles eren les paraules precises i que precisament per això venien...etc, etc.
Cesare Pavese, al conte EL CAMP DE BLAT DE MORO, lectura meva de capçalera, hi ha fragments que toquen aquest tema i que ho expliquen molt bé:
"Hi ha col.loquis remots que quallen i es concreten en el temps en figures naturals."
"Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys:"
"Hi havia en aquella crepitació un silenci mortal, de lloc clos i desert, que descloïa al cel llunyà una promesa de vida ignota, inabastable i seductora com els turons."
(del llibre Fira d'agost i altres contes. Les millors obres de la literatura universal segle XX).
-
Escriu[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-01-2012 | Valoració: 10
Com? Escrivint! Escriure aporta sol.lucions a les respostes amagades, als dubtes que ens envolten, alimenta la nostra curiositat, relaxa, fa pensar en el que escrius, com ho dius, què dius, per què ho dius i a qui ho dirigeixes... i a més, ho digereixes. Escriu, escriu i escriu. Després... ja en parlarem. Una forta abraçada i bon any nou!
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
430036 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com