Com sóc?

Un relat de: Noia Targarina

Pujo a casa d'una festa,
i en pujar tentinegen els teus cabells,
i obro una ampolla de xampany,
sento la lluentor dels teus llavis,
Em faig la idea de l’olor de la teva colònia,
en somnis veig la teva boca junt a la meva,
sento la senzillesa del teu amor,
i la puresa de la teva pell,
sembles un home molt senzill.
L’arrogància de les persones,
la debilitat que tenim algunes persones,
que mentim per ser feliços,
i quan parlem somiem en ser bones persones,
i creixen pensant i regant la felicitat,
i no ho aconseguim,
i reguem l'amor per aconseguir-ho,
però no som tan suaus com el vellut,
el tema de la filosofia,
es no segar les esperances,
i seguir endavant,
ja que si segueixes aconseguiràs el que et proposes
ja que els mites no sempre són veritat!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer