Com sóc?

Un relat de: Noia Targarina

Pujo a casa d'una festa,
i en pujar tentinegen els teus cabells,
i obro una ampolla de xampany,
sento la lluentor dels teus llavis,
Em faig la idea de l’olor de la teva colònia,
en somnis veig la teva boca junt a la meva,
sento la senzillesa del teu amor,
i la puresa de la teva pell,
sembles un home molt senzill.
L’arrogància de les persones,
la debilitat que tenim algunes persones,
que mentim per ser feliços,
i quan parlem somiem en ser bones persones,
i creixen pensant i regant la felicitat,
i no ho aconseguim,
i reguem l'amor per aconseguir-ho,
però no som tan suaus com el vellut,
el tema de la filosofia,
es no segar les esperances,
i seguir endavant,
ja que si segueixes aconseguiràs el que et proposes
ja que els mites no sempre són veritat!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: