com s'expressen els pensaments en la memòria

Obro la finestra i veig l’arbre,
surto al carrer i veig llum,
vaig caminant i trobo una casa,
no s'encén el llum i poso una bombeta,
i al costat veig una altra casa,
i corro la cortina i pujo al terrat i,
des de la teulada, de dalt de tot,
veig la teva mirada,
i baixo al balcó i veig els teus ulls,
i corro fins al garatge i agafo la bicicleta,
i no arribo a agafar-te,
i agafo la moto,
i no s’encén i agafo el cistell tot ple de crisantems,
i no arribo a l’eixida que en pica la curiositat,
i et vull ajudar i no puc,
i recullo en pedaços els teus papers,
i t’abraço i romans tu en el meu pensament,
i et dic t'estimo i t’abraço i somrius,
que bonic que és el teu somriure d'orella a orella,
i t’agafo i xiulo el teu nom a cau d’orella,
i canto la teva cançó i obres els teus ulls,
i encenc l'espelma per poder veure la teva cara,
i no deixo aparcats els meus sentiments,
estan endreçats els meus sentiments,
i es veuen clars i nets,
no estic trista estic una mica feliç,
no tot és groc, blanc o negre,
estic contenta i és excel·lent el teu somriure,
que matiner que és el dia,
i volador els teus pensaments,
i són dolços i no es tenyeixen, no són sorollosos,
que pràctic que és recordar!
m’agrada recordar i tenir els pensaments en la meva memòria!