Com era l’ama?

Un relat de: Noia Targarina


L'ama era amena
i estava de bon ànim,
em mirava atentament,
molt fixament,
en el seu nom tenia la lletra ema,
no tenia cap preocupació imminent
a la seva ment,
i mai se sentia sola,
tenia a les seves cames una manta
perquè havia dormit al sofà
i buscava una excusa per mirar el mapa,
li agradava prendre una menta,
i estava a un pam de ser feliç,
amb la mirada en els seus pensaments,
li va sortir un somriure a la boca de costat a costat!

Comentaris

  • L'ama era molt animada...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-05-2023

    Un poema senzill i sincer, on l'ama no estava preocupada, li agradava la menta i era molt feliç. M'ha emocionat molt com has plantejat aquest poema.
    (Respecte al verb "tenir" i "tindre", en diccionari són correctes les dues opcions. Perquè "tindre" es diu en el valencià Occidental). (Més bé en la parla popular es diu "tindre" i en escriure es posa més bé el verb "tenir"). Si vols llegir: El meu poema "Tenir fe", no sé si m'ho havies llegit. Gràcies.
    Gràcies per comentar-me el meu poema "La font del meu jardí".
    Fins a l'altra.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT