Com era el camp?

Un relat de: Noia Targarina


En un camp vaig veure tot ple de arròs,
la vista era molt maca,
i em va enlluernar els ulls el sol,
i em vaig posar la gorra damunt el meu cap,
al costat meu vaig veure un gos i una gossa,
i tenia la boca seca
i el pagès tan amable,
en va atansar un got amb aigua,
em queien les gotes
dins el meu sarró portava
un entrepà per si tenia gana,
sentia la soga al meu coll,
a la terra hi havia sorra
de sobte em vaig trobar un sot,
de poc que caic,
els ciutadans d’allà portaven una toga
anaven ben vestits,
aquella ciutat havia sigut romana
encara es veia torta,
i a prop hi havia un tora.
i no era tos sinó tosa
i aquesta era de gran tossa.
vaig gosar molt
va rosar i no era rosa
ni sosa i és veia sota
les ombres de la nit.

Comentaris

  • Petites sorpreses[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 30-05-2022

    Un poema fresc i original. M'agrada com es va desenvolupant la historia: el camp, el sol, la toga, Roma... La historia està plena de petites sorpreses i tot i així és possible transportar-se a la realitat que descriu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: