Cercador
Com ens cosim els estrips
Un relat de: Varoic- Compartir:
Com ens cosim els estrips!...
I mica en mica ens vestim,
des de la nit de trossos i trencadissa
i del rés neix l'esperança,
la confiança envers un nou dia,
quasi un miracle.
I sortim al carrer, la cara neta,
la camisa, els pantalons i la jaqueta, i la gorra
que corona un personatge.
Refeta, recosida l'ànima, i, qui ho sap!
més forta que ahir.
I mica en mica ens vestim,
des de la nit de trossos i trencadissa
i del rés neix l'esperança,
la confiança envers un nou dia,
quasi un miracle.
I sortim al carrer, la cara neta,
la camisa, els pantalons i la jaqueta, i la gorra
que corona un personatge.
Refeta, recosida l'ànima, i, qui ho sap!
més forta que ahir.
Comentaris
-
Afegitó[Ofensiu]Rosa Gubau | 05-01-2025
Els estrips de l'ànima, si tenim la capacitat de cosir-los, i poder-nos treure la disfressa, és un acció molt reparadora.Tot i les adversitats, sovint, voler és poder.
-
Un bon missatge[Ofensiu]Rosa Gubau | 05-01-2025
Cada dia nou, és una nova oportunitat per agraïr, i aprofitar viure plenament cada instant.
Preciós poema Varoic.
Benvingut/da a R.C.
Rosa.