Com em vaig sentir?

Un relat de: Noia Targarina


En un moment vaig sentir l'aire a la meva cara,
i tenia fred,
a l’arribar a casa em sentia molt còmode,
em sentia al meu barri,
i veia la iaia sortir per la porta i em saludava “Hola”,
em mirava i em somreia,
i entràvem a dintre i menjàvem raïm,
em feia sentir especial i únic,
i conversàvem i fèiem entre els dos una poesia amb rima,
i rimava tant que ens posàvem a riure,
i rumiàvem com podia ser la pròxima poesia.

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 13-04-2023

    Aquest poema m´ha agradat molt. Del fred de l'aire inicial a l'escalfor de la llar i la relació còmplice amb la iaia per fer allò tan bonic que és escriure poemes... Molt entendridor.

  • Senties el fred. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-04-2023


    Senties el fred i la rima o sense rima, estaves amb la teua iaia i és quan notaves que la teua poesia tenia rima.
    Un poema molt enginyós, que m'ha agradat.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT