Cercador
Com em vaig sentir?
Un relat de: Noia Targarina- Compartir:
En un moment vaig sentir l'aire a la meva cara,
i tenia fred,
a l’arribar a casa em sentia molt còmode,
em sentia al meu barri,
i veia la iaia sortir per la porta i em saludava “Hola”,
em mirava i em somreia,
i entràvem a dintre i menjàvem raïm,
em feia sentir especial i únic,
i conversàvem i fèiem entre els dos una poesia amb rima,
i rimava tant que ens posàvem a riure,
i rumiàvem com podia ser la pròxima poesia.
Comentaris
-
Molt bonic[Ofensiu]Noi Barceloni | 13-04-2023
Aquest poema m´ha agradat molt. Del fred de l'aire inicial a l'escalfor de la llar i la relació còmplice amb la iaia per fer allò tan bonic que és escriure poemes... Molt entendridor.
-
Senties el fred. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-04-2023
Senties el fred i la rima o sense rima, estaves amb la teua iaia i és quan notaves que la teua poesia tenia rima.
Un poema molt enginyós, que m'ha agradat.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT