com el verd que hi ha dins de l'estel

Un relat de: Marc Freixas

com el verd d'una fulla
que cau de l'arbre... universal

com el ventre
que abraça una innocència nova,
que vindrà com demà, que serà de futur

-era com ahir, passat-
-és com avui, present-


com el cor,
el verd d'una fulla
que abraça el ventre, innocència nova :

demà futur,
ahir passat,
avui present


qui em pogués portar pels camins sensibles de les teves mans tan plenes de paraules,
qui posés a l'aire un estel roig que ens il·luminés el rostre per sempre...

qui fós capaç
de cridar el vent
a dins del nostre verd

Comentaris

  • Fada vermella | 23-11-2006

    M'ha agradat molt..
    M'alegra saber que hi han persones que estimen la seva terra a relats en català..
    {mmm.. voldria saber qui es "boadella"..}


    Recuperant els somnis que sempre hem somiat!

    Un bes desde el sud!


    Fada vermella.

  • Boadella | 02-11-2006

    Me ha encantado tu poema de amor a las regiones de habla catalana. Qué es lo próximo, acostarte con un estrella bajo una banderita rojigualda cual sábana de amor?

    Besitos.

  • el verd.....[Ofensiu]
    Pepastor | 18-09-2006

    és el color de l'esperança.

    M'agrada molt com enllaces les primeres idees del poema a partir de la vuitena línia:

    "com el cor,
    el verd d'una fulla
    que abraça el ventre, innocència nova:
    demà futur,
    ahir passat.
    avuí present"

    "Sempre anirem obrint pas"

    I tot plegat, les teues paraules també em recorden a Ovidi Monllor i a Raimon.

    besets
    pepastor

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.