Cercador
com el verd que hi ha dins de l'estel
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
com el verd d'una fulla
que cau de l'arbre... universal
com el ventre
que abraça una innocència nova,
que vindrà com demà, que serà de futur
-era com ahir, passat-
-és com avui, present-
com el cor,
el verd d'una fulla
que abraça el ventre, innocència nova :
demà futur,
ahir passat,
avui present
qui em pogués portar pels camins sensibles de les teves mans tan plenes de paraules,
qui posés a l'aire un estel roig que ens il·luminés el rostre per sempre...
qui fós capaç
de cridar el vent
a dins del nostre verd
Comentaris
-
;-)[Ofensiu]Fada vermella | 23-11-2006
M'ha agradat molt..
M'alegra saber que hi han persones que estimen la seva terra a relats en català..
{mmm.. voldria saber qui es "boadella"..}
Recuperant els somnis que sempre hem somiat!
Un bes desde el sud!
Fada vermella. -
ufff[Ofensiu]Boadella | 02-11-2006
Me ha encantado tu poema de amor a las regiones de habla catalana. Qué es lo próximo, acostarte con un estrella bajo una banderita rojigualda cual sábana de amor?
Besitos. -
el verd.....[Ofensiu]Pepastor | 18-09-2006
és el color de l'esperança.
M'agrada molt com enllaces les primeres idees del poema a partir de la vuitena línia:
"com el cor,
el verd d'una fulla
que abraça el ventre, innocència nova:
demà futur,
ahir passat.
avuí present"
"Sempre anirem obrint pas"
I tot plegat, les teues paraules també em recorden a Ovidi Monllor i a Raimon.
besets
pepastor
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
895240 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.