Com dues sirenes

On morien les onades sobre la sorra molla, lliscaven aquells dos cosos, eren els de dues dones. Com anguiles juganeres amb aquell seu frec a frec, feien que la lluna plena és reflexés en cada bes. La pasió les dominava i era tant aquell sentir que la platja era el seu llit i elles eren dues sirenes, totes plenes de neguit confessant el seu amor feien de la foscor, la cambra del seu plaer.
Dins la nit s'entortilligaven explotant cada moment , com si fossin dues gavines fent-se moxaines al vent i una a l'altre li deia: T'estimo,el meu amor serà etern.