Colls dolços

Un relat de: Marc Freixas
---tornen els poemes després de les absències---després del retorn i de l'amor---

Deixeu de banda
tots aquells camps de concentració terribles,
i enamoreu-vos del blat, llegiu l'amor sencer
a la pell de qui sempre us estimarà.
El vostre viure era difícil
perquè teníeu presa la llibertat que mereixíeu,
però sé
de tota la llum que guarden els ulls, inquiets,
i sé
que malgrat tots els entrebancs viscuts,
encara guaiteu mirades sinuoses i sensibles
damunt de colls dolços amb petons enganxats

altra volta
en aquesta pell que sempre us estimarà.

Comentaris

  • LLegir l'amor en la pell[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-09-2012 | Valoració: 10

    Una imatge preciosa. I un cant d'esperança en un moment i en una situació en el que tot sembla trontollar. Però l'amor pot amb tot: cura tots els mals, fa cantar el cor, oxigena la sang, fa brollar la bondat i enlaira la esperança fins als núvols.
    M'ha agradat molt el teu poema

  • Preciós.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 25-08-2012

    “...encara guaiteu mirades sinuoses i sensibles
    damunt de colls dolços amb petons enganxats”...
    Com necessitem recordar les coses bàsiques, les que ens donen vida. Preciós poema, Marc.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.