circumstància de gerro xinès

Un relat de: Capdelin

Estic mirant i admirant
un gerro xinès,
amb cos d'emperador,
ulls de drac
i ànima
d'oriental memòria.

Sento el seu cor
d'argila dissimulada
per arabesc blau
de mil·lenària història.

Vull agenollar-me
davant seu,
extasiat,
envejós
de ser tant fràgil com jo
però amb més sort...

o bé dissort...

de viure amagat en racó
de soletat d'un vell
antiquari...

esperant un ram de girasols
de la mà de Van Gogh.

I em sento renéixer...

Un cop indefens i incult
pot acabar amb ell;
a mi els cops em fan créixer!


Comentaris

  • Fantastica...[Ofensiu]
    jordiclusella | 22-06-2005

    ... la teva facilitat per extreure l'essencia de les coses. Ets un mag del dia dia, veus coses que ningú no veu i les mostres en forma de poesia.

    Genial, de debò!

    Felicitats molt i molt sinceres !!

  • la mirada [Ofensiu]
    Bruixot | 21-06-2005

    del poeta es veu en les coses de cada dia. És la teva mirada que treu de cada objecte, de cada experiencia viscuda o desitjada, una reflexió, un pensament, unes paraules.
    La teva mirada és profunda per què veus el que altres se'ls escapa. Tu sí que ets el mestre, i jo un humil aprenent....

    Bruixot

  • M'agradaria...[Ofensiu]
    annah | 21-06-2005 | Valoració: 10

    saber d'on treus tantes idees... i a més... tan bones...
    Fabulós... m'encanta... És un poema molt delicat i molt ben expressat...

    Un cop indefens i incult
    pot acabar amb ell;
    a mi els cops em fan créixer!

    A més... tens tota la raó del món... tot som com un gerro: fràgils i indefensos. Però amb l'avantatge que els cops, encara que ens facin mal, ens ajuden a créixer i a ser millors persones...

    Fantàsici. De debò!!!

    Una abraçada immensa!!

    Anna

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305625 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )