Cercador
Ciber
Un relat de: Pell de lluna- Compartir:
Hi ets de nou
com cada nit.
Com el primer dia,
vols jugar
Encara recordo com
em treies la roba
a poc a poc
sense pressa
dibuixant amb la llengua
cada corba del meu cos.
El primer dia
em vas seduir
i des de llavors
et vaig desitjar cada dia
la clandestinitat m'atreia
ara ho veig clar
Tu no m'enganyaves
jugàvem, jugaves amb mi
a hipnotitzar-me, potser
però sí, ara puc dir que era un joc
un joc sublim, sublim? o cruel?
Les teves mans
nit rere nit m'acariciaven
m'electritzaven, em feia addicta a tu
jo, només era foc
i tu m'encenies...
i m'apagaves un cop i un altre
Hi ets de nou
Com cada nit
Esperes pacient, covard
ella, ella o l'altra cauran
i tu ho saps
jo ja no
jo ja no vull jugar al teu joc
al teu joc cruel
a les teves mentides
Saps? ja només ets una fantasia
ara sóc jo la que jugo amb tu
jugo al teu joc
però no et necessito
invento... quan em ve de gust
mil històries que tu ja no gaudiràs.
Comentaris
-
De la seducció al joc[Ofensiu]Unaquimera | 16-03-2007
Amor i desamor, o atracció i desencís, trobada i desencontre: em sembla que aquest poema deixa entreveure tota una història que va des de la seducció i el desig fins a la mentida i la juguesca.
El títol deixa apuntada la possibilitat de què no hagi hagut contacte real, sinò a la xarxa...
I per acabar-ho, deixes oberta la porta a la fantasia:
"no et necessito... quan em ve de gust
invento mil històries que tu ja no gaudiràs."
Aquest tancament m'ha agradat molt!
Tornaré a passar un altre dia pel teu espai i així podré llegir més coses teves.
Ara t'envio una abraçada per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te avui,
Unaquimera