Che sera, sera

No m'agrada la pregunta "què seràs quan siguis gran?", potser perquè mai vaig saber ben bé respondre-la, sóc una mica tasta-olletes i m'agraden masses coses com per saber triar.
Ademés penso que està molt mal plantejada, perquè a veure, quan et pregunten això què passa? donen per suposat que NO ETS alguna cosa?
Henar, tu JA ETS una persona d'aquest món. Quan et preguntin això has de respondre GRAN. Si volen saber a què et dedicaràs que t'ho preguntin bé.
06:30 am MAMA ja és bon dia! Aixeca't!
Ostres Henar, si vens un minut abans encara no és bon dia... dorm.
Et treuré la manta! Això no pot ser!
Obro els ulls i la veig davant el meu llit, amb les manetes a la cintura, tota xula...
Qui t'ensenya a dir això?
Em rendeixo i m'aixeco... jo voldria hivernar fins al març però ja veig que no podrà ser...
Mama, vull anar a Les Rambles (la pronunciació és boníssima però no recordo prou fonètica per transcriure-la)
A una hora més prudencial anem al metro.
Passa per sota la barra, Henar.
NO, jo vull pagar.
Ostres, Henar, no m'ho facis... Passa per sota! i jo passo... ella es queda a l'altre costat i passa de mi...
HENAR VINE!
NO!
S'arrima un segureta amb un somriure per convencer-la i la cria es fot a córrer cap a mi cridant i es fot una hòstia amb la barra...
BUAAAAAAAAA MAMA EM VOLIA AGAFAR...
Lo siento, no quería asustarla, sólo convencerla...
Tranquil, és ella la que fa por
Total, que les següents vegades vaig provant mètodes: si passo la barra amb ella davant, com em despisti em deixa fora i he de saltar... si la passo amb ella darrera i es despisti, la barra que puja li fot patac... si passo amb ella amb braços em pren la tarja quan surt de la màquina i se la fot a la boca (com faig jo perquè amb un braç la porto a ella i amb l'altra mà intento obrir la cartera per guardar la tarja...) i me la torna plena de babes... començo a odiar el metro, busqueu-me un xòfer.
Sentadeta al seient del meu costat. Treu el SEU mòbil del SEU bolso... sense comentaris... i es fot a parlar, però una conversa que no veas, que sembla de veritat que parli per telèfon perquè va fent pauses, riu, somriu, va dient sí, sí... i parrafada, i pausa... que flipo, vamos.
A casa si sona el telèfon i li dic agafa'l sí que ho fa, però per abandonar-lo (inal.làmbric) en qualsevol racó sense dir res o dient qui és? per tornar-lo a lloc sense esperar resposta...
Pròxima parada: Catalunya, enllaç amb...
Vinga, bitxo, és la nostra.
No, mama, no ha dit "lalambla"
Henar, hi ha més coses aquí...
Els problemes que arribo a tenir si no hi són els músics allà a la plaça de baix del metro...
On són, mama? Truca'ls! Que vinguin! Anem a casa seva a buscar-los...
Henar, jo NO conec tothom, encara que no t'ho creguis, no sé on són, ni on viuen, ni si tornaran...
Ja hi som. Les Rambles. Ho he de reconèixer: m'encanten. Bueno, en dissabte, la Rambla del Raval millor. Però Les Rambles, no sé, tenen un encant... Però és clar, a mi em van criar al prepirineu , què voleu? la vena de poble m'ha de sortir per algun lloc!
Ramblejar és una mica com deixar que el món et vagi passant pel davant, pel costat... deu ser que anyoro viatjar...
A la Henar també la fascinen... l'atrau i l'espanta alhora... i allí estan... Henar, mira, ja les hem trobat... LES ESTATUES !
Es mor de ganes de veure-les, i les reconeix i se n'adona si n'hi ha de noves o en falta alguna, si han canviat de lloc... n'és tota una entesa !!!!!!
Ara, això sí, mentre ens anem acostant a alguna va accelerant el pas per passar-la de llarg i posant cara de pànic... és com una voyeur, des d'una distància prudencial les admira i les estudia...
Sempre vol venir a veure-les però després és incapaç d'arrimar-se... tirar-les un diner? missió impossible! però si ja es caga quan és un altre qui ho fa! I és que de més xica la tenia ja convençuda i anava ella soleta caminant cap al "Elvis" amb un sipi (cèntim) a la mà quan se li va adelantar un crio i l'Elvis es va fotre a ballar... a ella li va agafar un atac de pànic!... i a mi un de riure!
No he aconseguit mai més que els doni diners...
Sempre em costa molt convencer-la per marxar i és capaç de ramblejar sense parar de caminar durant hores... i després, com intentis anar d'excursió o per anar a l'escola... UPA MAMA... anda ya!
Arribem a casa. Au, a fer el dinar abans no se'm quedi dormida... i la veig que se'n va a l'habitació i agafa les ales de fada que li vaig comprar (sí, ho reconec, he retocat la goma i jo també les porto de vegades... són moníssimes), se les posa, agafa la vareta màgica i ve a la cuina a buscar un bol de plàstic o un got. Sí, un bol de plàstic. El posa davant seu a terra i es queda inmòbil. Mentre vaig fent per la cuina, de tant en tant li tiro cèntims i amb una gràcia innata es mou lentament, o intenta fer un gest diferent amb la cara o fa un pas endavant... genial, sublim... aiiiiiiiiiiii deixeu que m'aixugui la baba...
Henar, què fas?
SOC una estàtua de Les Rambles, mama!
No li pregunteu què serà, ja sabeu què ES.
Ets GRAN, Henar. Jo de gran vull ser com tu.


P.D. Mama, jo tinc moltes iaies
Sí? Quantes?
la iaia Manolita (la meva mama), la iaia Eugenia (l'altra), la iaia Pilar (la meva tieta), la iaia Roser (la sogra de la meva tieta) i la iaia Conchi (la mama de la meva amiga)
Molt bé, bitxo
I com és que només tinc una mama?
Jajajajajaja d'adolescent agrairàs que només sigui una...