cendres (i)

Un relat de: quinohiveu

Mireu, tothom ja ho sap,
que vull que em cremin.
Bé, no és pas això.
Vull que em cremin
quan de mi l'únic que quedi
sigui l'embolcall
i el vostre brut record.

Riureu o plorareu,
feu el que vulgueu.
Poseu Autechre o en King Crimson,
El Lebrijano si voleu,
beveu vodka, dry martini o vermut,
però, sisplau, la foto ja la tinc triada:

falsa com un duro sevillano,
aquí em teniu,
en un carrer de l'Eixample,
intentant riure
quan mai no n'he après.

Comentaris

  • Llibre | 25-07-2007

    M'ha agradat el tractament que li dónes, la forma de presentar el tema. I tot ell, però destil·la certa tristesa, una mena de melangia que es duu al llarg de la vida i que apareix en moments concrets.

    L'he trobat... com dir-ho? Original (tot i que potser no és la paraula... no sé).

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • Sorprenent![Ofensiu]
    Thalassa | 21-11-2004 | Valoració: 8

    No tinc més paraules...

l´Autor

quinohiveu

96 Relats

61 Comentaris

83319 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50

Biografia:
QUI NO HI VEU és un projecte poètic que s'ha desenvolupat en la xarxa per mitjà de l'edició en aquest web, i que es continua desenvolupant en http://www.lamevaweb.info/quinohiveu.

Tots els poemes publicats en aquest web han estat extrets de "teoria del fracàs" i "nu dry" i fragmentàriament de "no et preocupis pas, que em moriré".

Altrament, l'acció segueix la seva via --altres vies-- amb altres reculls, com per exemple amb els ja publicats "per al meu amic", "nu dry (boadas mix)", "lubricidi" (editat a: http://www.valladolidwebmusical.org/escritos/lubricidi) i algun altre que veurà la llum o la fi ben aviat o ben tard.