CEDIR

no és bona companya. Totes les parts tenen dret a dir la seva, i de vegades cedir, com bé dius dona confiança i crea un bon clima. Si més no, un dia tu i un dia jo. Gestionant amb equilibri, totes les parts hi surten beneficiades, que d'això es tracta.

Molt bo Joan.

Una forta abraçada.

Rosa.

Hola.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat, Cedir.
Aniré llegint els teus escrits.
Salutacions.
Joan G. Pons

M'ha agradat molt aquest poema, està molt ben aconseguit malgrat ser curt, ja veus que li poso la nota màxima.

Jo m'hi he sentit molt identificat, ja que sóc una persona que va abandonar la universitat contra la opinió de ma mare per a fer feines laborals i estudis senzills en tot el que vaig poder, encara que no va ser molt. Quina pena. Sento que vaig esforçar-me bastant, però ¿es poden fer miracles amb al salut cascada?

Cadascú ha de conèixer els seus límits i, si pot, fins a quin punt és complicat el repte i, si no hi ha més remei que abandonar, que abandoni.

Això és part de la vida, sobretot de la meva i d'alguns.

Ens veurem, G. Pons.

No t'enteres bé. Vine a la meua pàgina, amb el teu "COMENTARI" i em dius: Gràcies, PERLA DE VELLUT.
No t'has de fer el teu "Comentari", a tu mateix.... a veure si t'aclereixes.
Salutacions...
Gràcies per ser una persona, que vigile els detalls aquests.

Gràcies, PERLA DE VELLUT.

Vaja, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu relat de "Viatge a Venècia", on em dius que és im relat interessant.
Se m'havia passat abans.
Saluts.

Així, és el que deus fer. Anar a la pàgina de qui t'ha comentat i donar-li el "comentari" i les "gràcies". Fer-lo d'aquesta manera, sinò estas "autocomentante". D'acord?

Agraeixo els vostres comentaris.

Agraeixo els vostres comentaris.

Molt bona, tota la teua reflexió. No cal anar al fracàs.

Fidel Català, t'ha dic que no poses més "COMENTARI" en la teua pàgina.
A mí, si em vols donar les gràcies o dir-me alguna cosa, vens a la meua pàgina... i em poses: "COMENTARI", dient-me el que volies dir-me. No en la teua pàgina. Darcord?
Doncs ja ho saps. Gràcies...

Ho tindré en compte.

Cedir és comentar els teus companys en els seus relats, si sols t'autocomentes a tu mateix en resposta al comentari del teu company, sols demostres egoisme. Comenta als teus companys, home!

Cedeix una mica d'orgull amb tots.

Agraeixo i comparteixo.
Cedir obre la porta a la negociació i..
Salutacions.

Jo crec més en un "estirar i arronsar". Enhorabona per la felicitació que he llegit al fòrum de part de ARC. Els seus consells són benvinguts, més que algunes crítiques , per mi, maldestres a que has estat sotmès. Sempre llegeixo els assajos que escrius que trobo interessants malgrat que, a vegades, jo també en faria polèmica com diu identitat inedita. Amb total cordialitat.

Agraeixo el comentari.
Salutacions.

Saber cedir fa que la persona vaja a poc a poc a no ser res.
L'important és saber que els altres siguen sempre amb bona franquesa la seua opinió.
Saluts.

Agraeixo el vostre comentari.
Salutacions.