Cau el teló

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

El dia torna a fer acte de presència,
És un actor cansat
D'interpretar sempre el mateix paper.

I jo l'observo,
Veig com declama les estrofes
D'un guió que sé tan bé com ell,
Ens fem vells,
Actors cansats i vells.

Quan caigui el teló,
No sentirem aplaudiments,
Ni jo, ni ell;
Només sentirem a flor de pell
La pell del final,
Potser un final teatral.

Oblido les frases.
Ningú les escolta.
Oblido els gestos que em porten
D'una punta a l'altra de l'escenari.
Oblido les lletres.
L'abecedari.

Amnèsia de mi, i del meu jo.
El rellotge m'ignora,
Però el temps no.

S'apaguen les hores.
Cau el teló.

Comentaris

  • Fantastic[Ofensiu]
    Patriota | 07-04-2006

    M'ha encantat el teu poema. Et toca la fibra sensible, però amb una delicadesa infinita. Això és el què et fa únic. Vaig seguint les teves obres Sergi. Continua aixi!

  • Final de l'acte...[Ofensiu]
    angie | 13-02-2006

    Una tristor entre decorats que maquillen la dura realitat...

    M'ha agradat molt, Sergi... Sensibilitat ferotge.

    angie

  • Cau el teló[Ofensiu]
    Bruixot | 04-02-2006

    però darrera
    l'actor es desmaquilla
    es canvia la roba
    es mira al mirall
    es posa un breu somriure
    i surt de nou al carrer.

    Potser sempre hi ha un carrer
    on poder tornar a passejar.

    M'ha agradat molt el teu poema. Tot i la tristor. O potser per la tristor.

    Bruixot

  • Buufffff![Ofensiu]
    biel | 14-01-2006 | Valoració: 10

    Emotiu, i esfereidor!
    els pels de punta
    una sensibilitat digne d'admiració!
    seguire llegin-te..
    perdona'm però no tinc masses paraules per descriure els sentiments i sensacions que en mi has despertat.... Jo no sóc bon poeta ni relataire...

    Anims!
    Gràcies

  • Fantastic[Ofensiu]
    Haitzirk | 22-12-2005

    No tinc paraules