Catalunya, per exemple

Cada cop m'interessa menys
el costat de la gran pàtria,
les meves cèl·lules patriòtiques
estan sepultades sota humus
a cel obert.

Cada cop m'interessa menys
l'epilèpsia d'himnes i banderes,
el que vull és eixamplar
el carrer i que l'aire i la llum
esborrin fronteres,

enderrocar els que van
de majestats, fugir
de les mirades superbes
dels cards
i sobreviure en la pell suada
d'un únic vers.

No hi ha cap vol d'estrella fugaç
en el meu univers
i el meu cel és un glop
de llet calenta.

No sóc persona d'imperi
ni de temple, cada cop
em fascinen més
els països imaginats,
els geogràfics-emocionals,

Catalunya, per exemple.