Cercador
Catalans!!
Un relat de: Jordi1- Compartir:
Catalans!!
En aquest temps de banalitat i coses planeres, en que sembla que tot gira al voltant de res. En aquesta època de grisor i de lent adormiment de l'home, la nostra lluita es fa més necessària i noble que mai.
Cada un de nosaltres, cada àtom de la nostra carn, té a les seves mans el destí del nostre poble. Les ànimes de tots aquells que ens precediren, la seva obra, el seu llegat, ens miren, ens sotgen. La nostra condició i la nostra noblesa ens obliguen a ser-ne dignes. L'esforç i el patiment, els sacrificis enmig de llàgrimes i fins i tot de sang, de tants milers, ara criden! Hem de continuar. Hem de superar, la seva glòria. Catalans, hem de ser gloriosos, la llum del món!!
I podem.
Podem, amb el geni i la grandesa que ens han transmès segles d'esforç, il·luminar, llampejar enmig de proeses inigualables. La Història sencera ens ho diu! Som grans! Doncs encara ens hem de superar més. Fins a ser Déus en cossos d'homes!!
Treball, estudi, criança, saviesa, força! Moure muntanyes i girar mars, obrir els cels i moure les terres! Aquest és el potencial de l'esperit humà, de l'Esperit del poble de Catalunya!
Catalans!! Feu de l'ennobliment de l'Esperit català, aquell que es prolonga al llarg dels segles i que mor MAI, la més sagrada de les vostres causes. Com el fill de puresa innocent que sotja amb els ulls els de sa mare amb devoció infinita, com l'eremita que admira l'obra de Déu i la seva escala, com qui estima qualsevulla cosa, plorant d'emoció i de comunió en acostar-s'hi, ploreu catalans, de felicitat i d'amor desbordant enmig del vostre Esperit, enmig de la realitat immortal i conscient de Catalunya, pou de totes les grandeses i mirall de tots els aspirants.
Engrandiu-la, engrandiu-la! Sou vosaltres, la vostra pròpia carn, la terra que petgeu, cada riu, cada arbre, cada ésser, tot el llegat que ens ha estat creat i deixat, els nostres pares i els nostres fills, tot el que ha estat i tot el que serà.
La vostra obra serà immortal, doncs s'estén més enllà de lo material. Abans que Catalunya desaparegui, els mars s'evaporaran!! I tothom que l'acreix viu per sempre, en el record i en la realitat!
Visca Catalunya, visca!!!
Comentaris
-
Resposta[Ofensiu]Jordi1 | 30-06-2006
Gràcies per comentar-ho.
Conec els nostres errors, limitacions i defectes. En tenim cada segon. Però arribat a cert punt, només es té present l'estimació a Catalunya, i se segueix treballant. Es pot aprendre a bloquejar mentalment els pensaments pessimistes tan arrelats a dins del nostre poble (les causes són la història, el clima i la cultura, però això és així) i seguir fent. Pitjor hem estat.
Sempre, sempre: fe, esperança i treball.
:) -
Què?[Ofensiu]Arbequina | 30-06-2006
Buf, quina passada... ho dic literalment. Aquests catalans que tu afalagues i empenys a millorar-se, senzillament, no existeixen. Per això aquest relat em sembla d'un patriotisme chauvinista trist. Si ni tan sols podem ser sobirans de la nostra terra... que carall vol dir ser la llum del mon? No cal dir que no comparteixo per a res el que dius, potser només que catalunya sigui millor. Però no en un sentit tan exacervat, sinó millor en el sentit d'equiparar-se a les altres nacions. Ni ngú estima la seva terra perque sigui gran, o petita, o bonica, etc, sinó perque és seva. Fem de Catalunya la nostra terra... i deixem-nos d'ensenyar res al mon, que res tenim a ensenyar... repeteixo, si ni tan sols som sobirans de la nostra terra.
En fi, sento fer un comentari tan sincer a algu que, com tu, té posades tantes esperançes en els catalans i Catalunya. Jo ja les he perdudes, i per això t'he dit el que t'he dit.
A reveure... i, això sí, no perdis la il·lusió.
Arbequina.
