Cercador
Carta de l'A.
Un relat de: Anna Carrera i LluísEstimada amiga,
T'escric perquè puguis saber que encara existeixo. Ja sé que ara estàs molt lluny de mi, fa uns mesos que ens hem distanciat i és molt difícil que ens puguem trobar, encara que sigui per uns minuts, i poder compartir aquells moments íntims i feliços.
Igualment, per molt lluny que siguis, has de saber que em tens aquí pel que faci falta i que intento, tant com puc i tan bé com sé, transmetre't tot el que he anat aprenent durant aquests anys i tot el que tinc des del moment que vaig néixer.
A vegades m'és difícil comprendre el perquè t'allunyes de mi i et transformes en un robot, actuant com a tal, si saps que sóc aquí incondicionalment; i a vegades faig esforços per seguir-te perquè no marxis i m'abandonis, però és la teva decisió i la comprenc i la respecto encara que em sigui difícil.
És igual el que pensis de mi i m'és igual de la manera que actuïs perquè jo estaré amb tu i ja ho veuràs, amb el pas del temps podrem tornar a estar juntes i compartir-ho tot. Ens tornarem a fusionar com el que érem i serem felices i ens estimarem; jo t'ajudaré a tu i tu estaràs per mi, tal com fèiem temps enrere. Però de moment només et puc escriure.
I aquesta carta és per això, perquè no t'oblidis de mi.
Una abraçada,
La teva À.
T'escric perquè puguis saber que encara existeixo. Ja sé que ara estàs molt lluny de mi, fa uns mesos que ens hem distanciat i és molt difícil que ens puguem trobar, encara que sigui per uns minuts, i poder compartir aquells moments íntims i feliços.
Igualment, per molt lluny que siguis, has de saber que em tens aquí pel que faci falta i que intento, tant com puc i tan bé com sé, transmetre't tot el que he anat aprenent durant aquests anys i tot el que tinc des del moment que vaig néixer.
A vegades m'és difícil comprendre el perquè t'allunyes de mi i et transformes en un robot, actuant com a tal, si saps que sóc aquí incondicionalment; i a vegades faig esforços per seguir-te perquè no marxis i m'abandonis, però és la teva decisió i la comprenc i la respecto encara que em sigui difícil.
És igual el que pensis de mi i m'és igual de la manera que actuïs perquè jo estaré amb tu i ja ho veuràs, amb el pas del temps podrem tornar a estar juntes i compartir-ho tot. Ens tornarem a fusionar com el que érem i serem felices i ens estimarem; jo t'ajudaré a tu i tu estaràs per mi, tal com fèiem temps enrere. Però de moment només et puc escriure.
I aquesta carta és per això, perquè no t'oblidis de mi.
Una abraçada,
La teva À.
Comentaris
-
carta de l'A.[Ofensiu]liliana | 12-05-2013 | Valoració: 9
tens molts voluntat, ho pots aconseguir
-
carta de l'A[Ofensiu]liliana | 12-05-2013
no és fàcil oblidar, però el temps ajuda i suavitza el dolor
llm. -
És així[Ofensiu]Mena Guiga | 10-05-2013
No hi ha oblit, encara que no hi hagi comunicació 'tangible'.
I això vol dir que hi ha MOLT.
Mena
l´Autor
21 Relats
36 Comentaris
11784 Lectures
Valoració de l'autor: 8.35
Biografia:
Sóc professora de secundària. Escriure és per a mi alliberar-me i endinsar-me en diversos móns que possiblement no seran mai reals. Somiar és la manera d'anar passant la vida, en una realitat paral·lela i lluitant per tal que en algun moment, encara que sigui per pocs minuts, esdevingui real.Moltes gràcies pel suport de tothom qui m'envolta i per animar-me a continuar escrivint.