Cercador
Carta a la desesperança
Un relat de: encore- Compartir:
Com el vent a l'atmosfera,
la sort va i s'envà,
i s'esquerda per la propia esperança,
de no ser qui s'ha de ser,
i de ser qui no s'ha de ser.
Mica en mica allò que se'n diu sort,
s'esvaeix i acaba sent un infern,
que es repeteix continunuamen,
i és esgarrat per una persona poc pensada.
Perqué els somnis i la sort de cumplir-los
van a parar a qui menys ho requereix?
perqué tornar a cometre l'error?
Realment la resposta ja es sap
Un error que es repeteix dos vegades es paga,
un error més gran i més fort,
es paga,es pateix i es maleeix.
En la calma d'un nou dia
apareix la sombra que tapa el propi sol,
la pròpia sombra que mai sabrà com evitar-ho.
Que les portes que s'obren,
no es tanquin inmediatament sobre nosaltres mateixos.(Encore)
Comentaris
-
Qüestió de sort?[Ofensiu]Sanke85 | 13-05-2005 | Valoració: 10
De part de tots els desesperats o pesimistes, com li vulguis dir moltes gràcies per escriure tan bé i amb tanta claredat.
A mi sempre m'ha agradat pensar que la sort, no ens troba, sinò que l'hem de buscar i a vegades ens l'hem de guanyar.
En lo que fa referència a l'error, més gran, més fort, que es paga, pateix i maleeix suposo que et refereixes a l'amor no?
Segueix escrivint així de bé.
La més sincera enhorabona:
Sanke85
l´Autor
2 Relats
2 Comentaris
1907 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00