Cercador
carta a Eloïsa
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Tu...
amb llavis coccínia despertes coentors remoroses en ma pell cansada.
Vols...
que vingui mansuet a llagotejar el volcà sensual de la teva mirada.
Encens...
glucòsida el fred hiemal que poc a poc desperta la meva golosia.
Cremes...
encenalls de purpurina que enlluernen desitjos que ixen en nits de trampa.
I després...
em deixes tirat en el pedrís desèrtic de la teva polífuga ànima.
Et prego,
et suplico,
et demano...
que em deixis tranquil, assegut en el roquisser
gustejant el soroll del mar
o sota l´oliu assaborint la pau melrosada
que calmi ma sed desbocada.
Sol,
lluny de tu,
lluny de jo,
lluny de tot...
esperant l´albada.
Comentaris
-
Wow!![Ofensiu]Dreamy_Girl | 15-02-2005 | Valoració: 10
Es preciós noi, tens molta traça per escriure. Aporfito per donar-te les gràcies per el teu comentari sobre un dels meus relats, saps, entre aquelles paraules he notat que em comprenies, no se ben be perquè.
Sobre el teu relat vull dir-te que és preciós. Només que hi ha paraules que per la meva curta edat, encara no entenc, però que he entes en general el que volies expressar en aquest poema. Es preciós, perque demanes a la persona que estimes que s'allunyi de tu per no fer-te més mal.
Petons! -
Passió[Ofensiu]Jurdi | 14-02-2005 | Valoració: 10
Trobu que és un relat molt apassionat, provocatiu. Fas molt ús del llenguatge, llenguatge molt complex que segur tu domines perfectament. Jo al ser jove, hi han paraules que se m'han resistit, però he entes perfectament el que volíes transmetre.
Ah, una amiga meva, l'Anna (annah) m'ha parlat de tu, i de que els teus texos estan molt bé, tingues per segur que u he pogut comprovar i té raó.
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )