Cercador
carn, carn, carn...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Què maques són les corbes
quan és ella qui les porta.
Què apassionant és mirar-la,
perdre't i no saber tornar.
Quan el sol entra per la finestra
la cobreix tota de llum
i les ombres del seu cos
es fan gegants en la paret.
Quan el sol es pon,
les ombres desapareixen
i el dibuix es converteix
en carn, carn, carn...
i mengem i ens mengem
i després empetitim
fins que no ens veiem
i morim abraçats
entre curulles ales
de llum.
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305973 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )