Cariàtide

Un relat de: eSfInx

El pas del temps tempteja en la teva mirada.
En tu perdura la memòria dels teus avantpassats
i els teus llavis esbossen un silenci erosionat.

Llàgrimes de comiat tenyeixen de marbre el teu etern repòs
fent-te esclava de la teva saviesa.
Fragments d'història acaricien el teu rostre
exhaurint el pas d'un temps que et condemna.

El seu silenci reposa sobre les teves espatlles.

Comentaris

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-03-2008 | Valoració: 10

    Torno de nou a llegir-te i un altre cop em trobo amb un plaer doble:
    Pel contingut dels teus versos, obtinc el goig d'una imatge recreada perfectament que evoca els records estimulant la memòria i la imaginació.
    Pel tema que has triat i alguns mots en concret ( "El pas del temps tempteja... exhaurint el pas d'un temps que et condemna." ) m'alegra una nova coincidència entre nosaltres.
    Em refereixo a la que he trobat entre aquest poema i un de meu, Enfiladisses, que ens apropen.

    T'envio una abraçada tranquil·la, de les que es donen i es reben sense presses,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de eSfInx

eSfInx

16 Relats

19 Comentaris

15073 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
"L'anomenat romanticisme d'un paratge és un sentiment callat del sublim sota la forma del passat o, el que n'és el mateix, de solitud, absència i comiat"

J.M.V. Goethe, 'Màximes i reflexions'




cespuglio_7@hotmail.com