Cercador
CAPELLA DE SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE VILAFRANCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésJoan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 1910), és l’autor de la Capella del Sant Crist del Cementiri Municipal de Vilafranca, al Penedès sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que es beneïa l’11 de juny de 1878, essent bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883); obiter dicta, aquest ‘andalús’ , l’any 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil•lenari del Monestir de Montserrat , i va aconseguir la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals, i va ser ell també qui el 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
La descripció tècnica ens diu ; capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals.

Advertia que en les fonts documentals no s’esmenta cap altre ‘responsable’ que l’arquitecte, en aquest cas Joan Torras i Guardiola, està clar que ens manquen dades; qui va ser l’autor del timpà ?, a qui devem la bellíssima figura del Crist ?.

Aquest triomf de les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, relatives a la descripció parcial, incomplerta i/o inexacta del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és certament empobridor en termes culturals, no únicament però per la nació catalana, sinó clarament per a tota la humanitat.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.con
La descripció tècnica ens diu ; capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals.

Advertia que en les fonts documentals no s’esmenta cap altre ‘responsable’ que l’arquitecte, en aquest cas Joan Torras i Guardiola, està clar que ens manquen dades; qui va ser l’autor del timpà ?, a qui devem la bellíssima figura del Crist ?.

Aquest triomf de les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, relatives a la descripció parcial, incomplerta i/o inexacta del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és certament empobridor en termes culturals, no únicament però per la nació catalana, sinó clarament per a tota la humanitat.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.con
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6659 Relats
832 Comentaris
4922796 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABADELL. DE LA CATEDRAL DELS MERCATS MUNICIPALS I ALTRES
- SANTA RITA DE CÀSSIA. ERMITA DE VALLDEIX.MATARÓ. EL MARESME.
- CALS FRARES AGUSTINS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. TIANA. EL MARESME
- ESCOLA IGNASI VENTÓS MIR I LES CASES DELS MESTRES. BADALONA
- IN MEMORIAM. LA CANOVELLES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA A LA CASA DEL POBLE DE TERRASSA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.
- IN MEMORIAM. COOPERATIVA PAU I JUSTICIA, ARA SALA BECKETT. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- IN MEMORIAN. SOCIETAT CULTURAL HORTONENCA. SANT LLORENÇ D’HORTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.
- SENTMENAT . IN MEMORIAM . EL CINEMA MONTSENY (I)
- TENIU DADES DE LES ESCOLES DE CANOVELLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL VALLÈS ORIENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN ROMAGOSA. EL SANT FELIU DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS, I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES “ S’ENDUGUÉ.
- EL MODERNISME A SANT LLORENÇ SAVALL
- LA PETJADA DELS ARQUITECTES SALA A LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.
- IN MEMORIAM. EL GARATGE DEL BERNALDO FERNÁNDEZ VALDÉS. SITGES. EL GARRAF
- LA VILAFRANCA DEL PENEDÈS QUE EL TEMPS, L’ESPECULACIÓ URBANISTICA,.., I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES " S’ENDUGUÉ.