Cantapanaires

En Cartronet es comportava per naturalesa com un moble que caminava i responia per esbotzades brusques a mesura que anava topant amb les barreres que la reina li imposava. D'aquesta manera, na Fiorentina tenia la securetat que regnava sobre algú, i que el Cartronet no l'enganyava. I si el contrapuntador indicava alguna cosa, ella ja sabia abans que ningú com afectaria el seu regne.

Un bon matí en Cartronet va tenir l'acudit de representar el seu propi ritual empalatori, seguint antigues tradicions medievals. Va preparar una estaca de grans dimensions, i va demanar a sis criats que el lliguessin a terra i, tan bon punt sortís cantant la reina de l'habitació, estiressin amb força l'estaca cap endins fent-la travessar per l'esfínter fins que sortís per la boca. I així ho van fer. El sospir de na Fiorentina contemplant el rigor mortis del contrapuntador empalat va deixar glaçats els sis criats, mig desmaiats prèviament pels xiscles de gorrí de'n Cartronet, que somreia satisfet des de les alçades, al cel dels contrapuntadors on van a parar els que s'autoempalen.

Na Fiorentina era una altra, havia quedat molt satisfeta de l'entrega de'n Cartronet, i a més ara tenia una preocupació nova, diferent. Havia de trobar un substitut per cobrir la vacant del contrapuntador de la Cort. Ho tenia més difícil que mai. Qui estaria a l'alçada del seu sacrificat Cartronet que tan generosament s'entregava a la seva obligació contrapuntadora envers la reina?

Heus ací que es va convocar un concurs obert a tots els Cantapanets, i finançat per ells mateixos, per escollir el futur Cartronet vitalici de la Cort. El més poca-gràcia i de pitjor gust rebria el premi final de servir a na Fiorentina. Deixebles de totes les escoles del regne es van afanyar a presentar les seves habilitats més desagradables i fastigoses. Però, na Fiorentina no trobava enlloc ningú amb les capacitats enlluernadores del seu últim Cartronet.

Ningú podia ser tan abjecte de presentar-se empalat. El concurs fou declarat desert. No hi havia ni suficient mal gust. Des d'aleshores la Cort de na Fiorentina ha quedat amb la figura del Cartronet contrapuntador absent, i la monarquia dels Cantapanets s'estalvia uns dinerets, encara que diuen les males llengües que na Fiorentina ja no es lleva cantant pels matins, i que ha perdut el món de vista.

Els Cantapanets estan preocupats pel destí de la monarquia, a on els portarà na Fiorentina sense substitut contrapuntador?

Poc a poc, el poble anà usurpant les funcions del Cartronet absent. Entre tots podien fer coses més fastigoses i desagradables encara. Els Cantapanets es van tornar un poble renegaire, caragirat i destraler. Na Fiorentina va recuperar l'alè, la Cort es va reencendre. El poble sencer es va emplear a contrapuntar els cants matutins de na Fiorentina, que d'aquesta manera estava més informada que mai del que passava al seu regne, directament al carrer.

De mica en mica, va començar a produir-se un fenomen curiós. Resorgí la voluntat d'empalar. Tots plegats, els uns als altres, en grup o individualment. Finalment, no quedava ningú. Na Fiorentina seguí l'exemple dels súbdits Cantapanets, i tal vegada, no quedà ni ella.