Cercador
Cançó a Mahalta II
Un relat de: Filalici- Compartir:
La mar exaltada colpeja la pedra orgullosa,
i a la pedra li fa mal, i udola i plora.
Les llàgrimes dibuixen les més belles cavernes,
on el dolor queda extingit, i la gran pau hi regna.
El sol quan es lleva les visita, al solstici,
i pinta les parets amb colors plens de deliri.
Ara, en aquell secret racó de paradís
hi vius tu, passejant el teu encant i el teu encís.
I jo, rodamón sense llar, sense consol ploraré, dolça Mahalta.
Desterrat del teu palau fins el migdia em sembla nit amarga.
Comentaris
-
Elegant com una au[Ofensiu]angie | 31-01-2006
dins un cel de color blau!
Quin poema!. Una cançó a l'aimada.
Saps? M'agrada molt en Màrius Torres i a més és fill d'on visc, St.Joan Despí. Conec a membres de la seva família.
Noi, la teva prosa m'agrada força però la poesia encara més.
beset en verset
angie
l´Autor
125 Relats
134 Comentaris
99384 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.
També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus
"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")