Campus militar:capítul 1

Un relat de: miree

Campus militar


No se si és la música el que estimo però es que la llum que hi ha dins de tu ... il·lumina cada dia ... la música és el millor que m'ajuda per aixecar al matí ... sempre faria alguna cosa per poder estimar una mica de mi. Però aquest no va ser el cas sempre hi havia una pregunta en el meu interior ... els vampirs homes llops i fades déus i éssers mitològics existien ... i aquestes coses ... així comença la meva vida el meu nom és Deessa, perquè la meva mare es diu Ange ... li dic Anggy ... el meu pare el nom no recordo per que va desaparèixer en una guerra de ciutats, sempre vaig somiar a sortir d'aquest petit i bonic poble .... per poder recuperar i trobar amics volgut pare que no vaig poder conèixer ... l'únic que sabia sobre ell .. era ... que se'n va anar a lluitar per guanyar la guerra i estar en pau ... però quan va acabar ... el va desaparèixer ... en teoria no va tornar ... amb la meva mama ... però ell era professor en un campament ... per això em va dir la meva mama que ell ensenyava als més joves a lluitar i defensar ... per poder ells defensar a les seves famílies ... i poder salvar-los de les seves pors i la guerra ... ells els alumnes ara en aquest moment tots tenen 16 anys ... com jo ... i tots haurien d'estar encara el el campament militar bo mes bé en un campus ... militar ...
Aquí a casa meva ara mateix estic escrivint això al meu diari ... ai el pitjor de tot és que no tenia ni germans ni germanes ...



Ni amics ja que en aquests 16 anys d'existència no em vaig poder moure de casa ... per que la meva mama no està bé des que va desaparèixer la meva papa ... així que jo tinc cura d'ella i ella a la meva ...
Ara volgut diari estic escoltant la meva música preferida en el meu Mp4 ... com per exemple ... "This is em "..." Waka Waka ..." Baby de Justin Bieber "" Replay ... "i moltes més. ..
Ara no se sent com si alguna cosa dins meu voldria despertar ... com si d'aquí uns dies passés algun incident i canviés la meva vida per complet ...
doncs aquí és on el meu futur comencés quan conegueu els alumnes del meu pare i que des de molt petits ja van ser reclutats per lluitar contra les ciutats del voltant ... la guerra es va acabar per fi ... i espero no tenir cap al meu vida a part que no lluitar ... ni res per l'estil. Tant de bo pogués trobar el meu pare ... estarà mort potser??
.. No clar que no deessa no diguis això de tu ... teu pare seguirà viu en algun lloc ... la teva tranquil ... però per que dimonis ploro? ... Si encara no ho se-tinc ganes de buscar- el ... i aprendre alguna cosa d'ell perquè s'havia d'anar a on fos .. que hagi anat? ... perquè? .. ho sento estimat diari per escriure això ... però és que aquí és on escric tot el que sento ... per això vull descobrir on aquesta .... el meu papa! sempre li pregunto per les nits a la meva mare si alguna vegada a vist al meu pare ... m'havia dit que ella sempre ho recordava amb els cabells castany els ulls blaus ... llavis gruixuts però petits ... dents perfectament rectes ... i sempre amb un somriure a la cara ... sempre cantava una cançó molt especial per a mi quan era petita ... en el meu bressol .. .

sempre cada vegada que somrius
sempre cada vegada que miris
sempre cada vegada que estimis
seguissis endavant
troba les ales de l'àngel
o si ets mala
 seràs un dimoni
cada cançó que et canto
és per que t'estimo
cada vegada que et miro
cada vegada que va somriure
que riure
que et petó
que et abraçada
dorm
amb els meus les blanques
o ales vermelles
ets el somni de la teva papi
vull saber si ets un angelet
dóna'm un petonet
sempre però sempre però sempre
et amarratge ... amb ales d'àngel
-Seràs meva fins que no ploris-
dorm .. la meva vida
que sempre estaré al teu costat
sempre al teu costat
sempre
ales d'àngel ...

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • FORT I DOLÇ[Ofensiu]
    umpah | 18-10-2010 | Valoració: 10

    Hola Miree.

    has escrit un relat ple de sentiment i de força.
    M'agrada molt com acabes amb aquesta cançó de bressol de la que se n'ha d'imaginar la tonada.

    I de les guerres ... que en podem dir ?
    Diuen que de les guerres que se sap qui les acaba però mai qui les comença. Una cosa semblant passa amb les nostres guerres interiors.

    Veig que és el teu primer relat !?! P
    er començar has triat escriure un text dur.

    Felicitats i segueix escrivint ehhh !!

l´Autor

Foto de perfil de miree

miree

12 Relats

23 Comentaris

10520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Hola em dic mireia ara mateix tinc 16 anys i visc a manresa,estic aqui per fer viure l'hu que es escriure,per que es l'hu que magrada mes en aquest món,espero que tots els meus relats els i agradin ya que soc nova aqui,espero molts comentaris i moltes visites,gracies a tots en aquest mon de fantasia i vida imaginaria provocada per la meva imaginació...