Cercador
Campanes
Un relat de: Miquel Bohigas CostabellaÉs trist el poema com una làpida
No és trist és una estàtua
Cap misteri no desvetlla cap misteri
Un llaç una tarda un gest invisible
El poema és un acte d'amor
L'amor impossible que l'amor amaga
LLigada de mans s'amaga l'amiga
Sense crits la flama revifa i dansa
Passa l'ombra del desig com un crit
Pesa tant com una llosa com una llosa
No hi ha mans pels meus dits
No hi ha amant pels teus pits
És trist el poema com una estàtua
No és trist és una làpida
Amb la boca plena de relíquies
Esperen silencis les campanes?
Comentaris
-
hola[Ofensiu]Mireia | 23-08-2004
Gràcies i felicitats pel teu poema.
-
Aclariment de l'autor[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 18-08-2004
Aquest poema no és un acte d'amor, és un acte d'amor.
-
Les campanes[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 15-08-2004 | Valoració: 10
sempre esperen silencis. De fet jo diria que viuen en silencis. M'imagino el repic d'una campana solitària enmig d'una vall deserta. L'esment de la campana m'ha fet pensar en això. Un pensament que ben mirat no té gran cosa a veure amb el poema. Molt ben construit i bons jocs de paraules; a primer cop d'ull poden semblar reiteratius, però fan pensar. Com a mínim rellegir. Destacaria dos versos que fins i tot m'han costat de llegir:
No hi ha mans pels meus dits
No hi ha amant pels teus pits
Semblants (mateix sentit, format, paraules que sonen molt similars) però diferents a la vegada.
Original. Vinga, fins la propera -
Làpida o estàtua[Ofensiu]brumari | 15-08-2004
Làpida o estàtua, el teu poema és un bell acte d'amor.
Et felicito.
Brumari
l´Autor
92 Relats
336 Comentaris
193407 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.
Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.
Els meus Relataires:
Envia'm un e-mail, si et sembla
Últims relats de l'autor
- En Sireni de la Vall
- Sola a l'habitació de l'hospital
- Delineo ergo sum
- El cotxe cremat
- En un cove
- El meu primer record
- El futur
- Caixer automàtic
- Relat frustrat
- Breviari
- Fotogràficament parlant
- Què hi fa allà palplantada, mirant la vall?
- Il·luminacions
- Romanç de la mort d'en Pere Joan Sala
- Una trobada macabra