Camins

Un relat de: Trossets del que penso

De camins i petjades,
en moltes situacions,
dibuixades.
Caminar sempre ha estat fàcil,
si saps on has d'anar.
El destí sempre et mostra,
la sorpresa del demà.
I no et queda altre remei,
que seguir caminant.
Doncs aquest sols ens porta,
realment,
on nosaltres volem anar.
Sempre hi ha un pic de distracció,
que ens pot fer perdre la direcció.
Però l'instint guia,
al camí marcat per la vida.
Ja t'hi pots encaparrar,
per molt que corris,
o vagis poc a poc,
el que hagis de viure,
viuràs.
El que hagis de sentir,
sentiràs.
Perquè en la línia de la vida
els camins ja estan marcats.

Comentaris

  • panxample | 23-09-2010 | Valoració: 10

    torno a ser jo el ratolí, m'ha fet una mala passada.
    encaparrant-nos-hi .
    es que .... ;)
    Avant

  • panxample | 23-09-2010

    tot i que....tenim marcat el destí, penso que ens hi hem d'esforçar. Com molt bé dius no ens podem distreure, ni tampoc encaparro-nans-hi.