Camins del Garraf

Afuats com la roca
els meus precs no trobarien aquí cap ombra,
i caldria falcar-los amb espigues de romaní.

Hauria de resar als avions que s'enlairen
i s'esvaeixen o als que aterren i es buiden?
O encara millor, a l'abocador que converteix
la vall fonda en frondosa plana
i a tants altres serveis invisibles
que em sustenten l'existència?

Prefereixo embolcallar els salms
de vent i remor de passes
per lliurar-los madurats quan sigui l'hora.