Cercador
Caminar entre l'escuma
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Clars al bosc de la llum i la paraula,
Dedicar-te versos
És vorejar les aigües.
Tardes i sols arrupits i maldestres,
Cantarelles sordes
I muntanyes llunyanes.
Canviarem, algun dia?
Potser migrarem, com aus d'escorça,
Potser solcarem un cel sense torna.
I de sínies poblarem els rius,
De molins de farina
Omplirem els nostres pobles.
I de nius de gavina les platges,
I de platges els deserts,
I de deserts, els miratges.
Tornarem, algun cop?
Mira'm als ulls:
Mai vam marxar!
Onades a la platja del sol i la lluna:
Dedicar-te versos
És caminar entre l'escuma.
Comentaris
-
I les teves paraules[Ofensiu]RATUIX | 11-04-2008
com les carícies del mar.
-
Uffff!!...que be que escrius![Ofensiu]Patriota | 03-04-2006 | Valoració: 9
Ei Sergi! Fa poc que me registrat i només he llegit 3 o 4 poemes teus, però m'han despertat tantes emocions positives que continuaré llegin-te. Jo vaig enviar 4 poemes el divendres i espero que me'ls publiquin tot i que no crec que ho facin! Vinga segueix escrivint així.
PD: Em dic igual que tu -
dedicar-te versos és caminar entre l'escuma[Ofensiu]Marc Freixas | 17-02-2006
els versos...
els teus versos preciosistes
són fruits extrets de la llavor més poètica
has tornat!!! si, ho sé,
i de fet sempre hi has estat,
mai no has marxat,
no ens has deixat
pensar-te,
a voltes... inspiració, ets!!
gaudeixo llegint poemes
de tots els teus arbres
composats de múltiples branques
celebro la teva obra continuament
una molt forta abraçada sergi!!
salut
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
737027 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44