Camí a la "petite" mort

Aplega a casa cansat de treballar. Com cada diumenge, fa poc que ha tancat el bar. Les vuit del matí.
Pujar per les escales esdevé tot un repte després d'una llarga nit entre música i gots plens de glaçons de gel. Ensopega, li cauen les claus i s'ha de tapar la boca per no dir una barbaritat. Obre la porta, ha d'anar amb peus de plom mentre camina cap a l'habitació per no despertar la que, fa temps, ocupa el seu somni de cada matí de diumenge com el d'avui.
Ella, nua de cintura cap amunt. La mira i la remira i a cada cop somnia en una nova forma d'endinsar el seu cap als seus cabells, bruns, llargs... Ell es despulla a poc a poc llançant a terra la roba que, per primera vegada, no fa olor a fum. Es va tombant al seu costat sense poder treure-li els ulls de sobre.
Cada diumenge a les vuit la troba al llit, està tombada, cap per avall i callada, amb els ulls tancats i sense apenes moure's. Sembla que té agafada la mesura, sembla que ho fa expressament... que l'espera. Només es pot sentir el suau bategar del seu cos al ritme de la seua respiració, calmada però impacient. Les seues costelles s'inflen i es contrauen al compàs del seu alè, i segueix sense obrir els ulls. Una mà tèbia i juganera, rellisca amunt i avall per sobre la seua esquena com si d'un piano és tractés, donant copets de dit a cada vertebra, fent-li pessigolles. Ella intenta dissimular, vol allargar el joc una mica més. Els dits continuen eriçant cada pèl al seu pas, buscant el moment exacte. Somriu. Per fi s'apropa i amb veu dolçament lasciva pregunta: Vols que pari? Sap que no li cal resposta. La mira, sospira, la llengua se li embolica, per etre els cabells, amb el lòbul de l'orella esquerra, freda. El frega, el besa i després busca el seu coll, la seua boca, humida. Mossega suau, i després fort i continua baixant pel muscle, resseguint la seua pell amb la saliva, baixa pel braç, rellisca fins que aplega a la cintura. Allí s'atura, fa un descans abans de passejar pels seus malucs. Es quedaría a dormir aquí, però la boca es revela. Amb un cop de sort, mentalment estudiat una i una altra vegada, les seues mans l'agafen per l'esquena i li donen la volta apropant-la al seu cos. El seu pit es rebrega contra ell, respira, l'estima.